Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
hessià | hessiana
Matemàtiques
Dit de la matriu o del seu determinant formats per les derivades de segon ordre d’una funció de diverses variables.
Per exemple, la hessiana de f x , y = x 2 - 2 xy 2 és L’estudi dels valors de la matriu hessiana és important en la determinació de punts singulars i extrems de funcions de diverses variables Rep el seu nom del matemàtic LO Hesse
funció multiforme
Matemàtiques
Funció que assigna diverses imatges a cada element del domini de definició.
En són exemple les funcions trigonomètriques inverses arc sin1 = {π/2, π/2+2π, π/2+4π,,π/2+2 n π,} Les funcions multiformes no són, en el sentit estricte del terme funcions , sinó correspondències Una funció multiforme esdevé una funció quan hom n'escull una branca o determinació per exemple, la funció Arc sin x és la branca de la funció multiforme arc sin x definida en restringir a 0,2π el recorregut d’aquesta
correlació
Matemàtiques
Grau d’interdependència entre diverses variables o, dit d’una altra manera, entre diferents conjunts de nombres.
Si els valors de les diferents variables satisfan exactament una equació, hom diu que hi ha una correlació perfecta entre elles Quan hi ha dues variables, és anomenada correlació simple , i si el nombre de variables és superior a dues, correlació múltiple Donades dues variables aleatòries X , Y , la localització dels parells de punts X, Y damunt un sistema de coordenades rectangular rep el nom de diagrama de dispersió Si tots els punts del diagrama semblen trobar-se aproximadament damunt una recta, hom diu que la correlació és lineal quan els punts descriuen amb una certa aproximació una…
funció simètrica
Matemàtiques
Funció de diverses variables el valor de la qual és invariable per a qualsevol permutació de les variables.
mostra
Matemàtiques
Porció finita d’una població que és utilitzada per a extrapolar conclusions sobre diverses característiques de la població total.
En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure…
aleatori | aleatòria
Matemàtiques
Dit d’un esdeveniment que hom no pot assegurar que es produirà, o que es pot produir de diverses maneres.
funció alternada
Matemàtiques
Funció de diverses variables en què l’intercanvi de dues variables independents fa que la variable dependent canviï de signe.
núvol de punts
núvol de punts
Matemàtiques
Conjunt de punts del pla o de l’espai que visualitzen els valors de diverses variables estadístiques la dependència de les quals es vol estudiar.
tancat | tancada
Matemàtiques
Dit de la corba que és imatge contínua d’un cercle, és a dir, que no té punts finals, que divideix el pla en diverses parts.
Joan Girbau i Badó
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona 1959-64 Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques L’any 1990 fou…