Resultats de la cerca

Per efectuar aquest estudi hom parteix de la descomposició en factors primers a ℤ Les proves de divisibilitat permeten de saber si un nombre és divisible per un altre sense necessitat de fer-ne la divisió En són exemples els següents tot nombre acabat en un dígit parell és divisible per 2 tot nombre acabat en 0 o 5 és divisible per 5 tot nombre tal que la suma dels seus dígits és 3 o 9 és divisible, respectivament, per 3 o 9 si els dos darrers dígits d’un nombre formen un nombre divisible per 4, el nombre original també ho és i qualsevol nombre la suma dels dígits del qual és…

També és utilitzada per a indicar la negació d’un signe determinat, en ser-hi collocada verticalment al damunt, per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7|21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector a , i | z | el mòdul del nombre complex z

També és emprada per a indicar negació d’un signe determinat, en ésser collocada verticalment damunt d’ell a A vol dir a no és un element del conjunt A , per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7/21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector OX, i | z | el mòdul del nombre complex z

En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat…