Resultats de la cerca

Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna

Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…

Format a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya 1933-38 Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics Publicà L’economia de la Catalunya autònoma 1933, Els pressupostos de les corporacions públiques 1936, La població a Catalunya 1936, Els moviments demogràfics i de població a Catalunya 1937 i Els pressupostos municipals 1937, entre d’altres

Graduat en matemàtiques a Cambridge el 1927, l’any següent s’incorporà a la London School of Econòmics, on desenvolupà tota la seva carrera com a professor d’estadística fins a la jubilació 1973 Fou un pioner en l’aplicació de models matemàtics a l’estudi de l’economia D’entre les seves contribucions destaca A Reconsideration of the Theory of Value 1934, amb J Hicks, i Family Expenditure 1935, amb AL Bowley És conegut també pels seus múltiples manuals sobre economia matemàtica, entre els quals destaquen Mathematical Analysis for Economists 1938, Mathematical Economics 1956 i…

Deixeble de Le Play i Quetelet, a París, començà els seus estudis d’estadística tractant dels pressuposts familiars Fou director de l’institut prussià d’estadística 1860-82, i publicà Der Wert des Menschen ‘El valor de l’home’, 1883 El 1857 exposà l’anomenada llei d’Engel , anàlisi de la variació en la demanda dels consumidors a mesura que augmenten llurs nivells de renda dels quatre pressupòsits enunciats, explicats en aquest estudi, n'hi ha dos els que determinen que una proporció decreixent dels ingressos sigui destinada a béns de primera necessitat i que hom en despengui en béns diversos…

Fou professor a Londres 1890 i a Oxford 1891 Relacionà utilitarisme i economia des de la seva primera obra New and Old Methods of Ethics , 1877 Aplicà les matemàtiques a les ciències socials Mathematical Psychics , 1881 i desenvolupà el concepte de corba d’indiferència i la mesura de la utilitat Fou president de la Royal Statistical Society 1912

Inicià la seva formació com a matemàtic a Kíev i enginyer a Munic s’interessà posteriorment per l’economia política i el dret Collaborà amb l’Institut Central de Meteorologia 1931-34 i des del 1934 amb l’Institut Matemàtic de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS L’obra per la qual és més conegut és l’article sobre la teoria del comportament del consumidor 1915, en el qual estableix les relacions existents entre els preus, la renda i el consum i, en especial, la juxtaposició de l’efecte renda i l’efecte substitució, ocasionada per la modificació del preu d’un bé Aquesta acció acumulativa fou…

Deixeble de Vilfredo Pareto i exprofessor d’economia política de la Universitat de Roma Ha analitzat la formació de preus en situacions de monopoli i duopoli, ampliant l’anàlisi de Walras de l’equilibri de mercat La seva obra principal és Principi di economia corporativa 1938

Fou fundador de l’ Econometric Society i fomentà l’ús de les tècniques de mostreig en l’estadística aplicada

Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques 1958 introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme Una gran part de les seves aportacions, però, no foren difoses fins al reconeixement de les tesis sobre l’assignació de recursos de…