Resultats de la cerca

Analíticament són representades gairebé sempre en coordenades polars Les equacions de les espirals més importants són espiral logarítmica o equiangular, r = e aθ espiral d’Arquimedes , r = r o /2πθ espiral hiperbòlica, r θ = a /θ espiral parabòlica o de Fermat, r 2 = a θ, i espiral sinusoidal, r n = a n sin n θ

És anomenada també clotoide L’espiral de Cornu té importància en la determinació d’intensitats en els fenòmens d’interferència

En el cas de l’espiral clàssica d’Arquimedes, m = 1, però també són espirals d’Arquimedes l’espiral de Fermat, on m = 2, i l’espiral hiperbòlica o recíproca, on m = -1

  Gràfic en espiral El valor, en cada mes, de la magnitud representada és proporcional a la distància al centre del corresponent punt de referència © fototecacat Gràfic lineal Aquest tipus de representació permet de comparar diverses sèries de dades © fototecacat Gràfic sectorial L’àrea de cada sector és proporcional al valor de la dada representada © fototecacat Gràfic simbòlic les dades a representar són proporcionals al nombre de figuires de cada línia © fototecacat

Estudià a Faenza i Roma Feu amistat amb Galileu 1641, del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d’aquell 1642 Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre Estudià també el vessament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre Com a matemàtic, destacà en geometria estudià l’espiral logarítmica i la cicloide Publicà…

És la inversa d’una hipèrbola equilàtera respecte del seu origen