Resultats de la cerca

Fou director de l’Institut für Konjunkturforschung de Berlín, fundat el 1925 Aquest institut s’inspirà en les corbes baromètriques de Harvard i tingué influència en la difusió dels mètodes estadístics Wagemann creà revistes econòmiques, tingué càrrecs acadèmics i de govern i escriví nombrosos articles

Format a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya 1933-38 Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics Publicà L’economia de la Catalunya autònoma 1933, Els pressupostos de les corporacions públiques 1936, La població a Catalunya 1936, Els moviments demogràfics i de població a Catalunya 1937 i Els pressupostos municipals 1937, entre d’altres

El 1878 fou destinat als serveis estadístics de l’estat, a Barcelona El 1902 fou nomenat cap d’estadística de l’ajuntament barceloní hi fundà l’ Anuario Estadístico  i el Boletín Municipal Més tard tingué el mateix càrrec en la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Diccionario estadístico español 1880, d’una Memoria del estado actual de la agricultura, industria y comercio de la provincia de Barcelona 1889 i de La natalidad de Barcelona 1901, on es mostrà preocupat per la minva de naixements

Graduat en matemàtiques a Cambridge el 1927, l’any següent s’incorporà a la London School of Econòmics, on desenvolupà tota la seva carrera com a professor d’estadística fins a la jubilació 1973 Fou un pioner en l’aplicació de models matemàtics a l’estudi de l’economia D’entre les seves contribucions destaca A Reconsideration of the Theory of Value 1934, amb J Hicks, i Family Expenditure 1935, amb AL Bowley És conegut també pels seus múltiples manuals sobre economia matemàtica, entre els quals destaquen Mathematical Analysis for Economists 1938, Mathematical Economics 1956 i Macro-Economic…

Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909

Deixeble de Le Play i Quetelet, a París, començà els seus estudis d’estadística tractant dels pressuposts familiars Fou director de l’institut prussià d’estadística 1860-82, i publicà Der Wert des Menschen ‘El valor de l’home’, 1883 El 1857 exposà l’anomenada llei d’Engel , anàlisi de la variació en la demanda dels consumidors a mesura que augmenten llurs nivells de renda dels quatre pressupòsits enunciats, explicats en aquest estudi, n'hi ha dos els que determinen que una proporció decreixent dels ingressos sigui destinada a béns de primera necessitat i que hom en despengui en béns diversos…

Fou professor a Londres 1890 i a Oxford 1891 Relacionà utilitarisme i economia des de la seva primera obra New and Old Methods of Ethics , 1877 Aplicà les matemàtiques a les ciències socials Mathematical Psychics , 1881 i desenvolupà el concepte de corba d’indiferència i la mesura de la utilitat Fou president de la Royal Statistical Society 1912

Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a observacions d’astronomia,…