Resultats de la cerca

Estudià els mètodes per a resolució dels problemes de la teoria matemàtica de l’elasticitat i la mecànica dels medis continus Ha publicat nombrosos llibres i articles que l’han fet mundialment conegut i famós

El 1827 mesurà, amb la collaboració de JDColladon, la velocitat del so dins l’aigua al llac Léman Féu recerques en òptica, mecànica, equacions diferencials, etc, i el 1829 enuncià un famós teorema sobre les arrels de les equacions algèbriques

Fou un dels més genials matemàtics indis i, a part altres treballs matemàtics i astrònomics, introduí el concepte d’infinit en matemàtiques, ja substituïa les incògnites per lletres i sembla que intuí els productes entre signes El seu llibre més famós és el Siddhānta-śiromani ‘Fi del sistema’, 1150, dividit en dues parts sobre matemàtiques i dues sobre astronomia

Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585

Professor a Princeton i a Cambridge, es féu famós per les seves crítiques a Laplace i per la seva teoria sobre la formació de les galàxies Bé que no creia en el progrés benèfic de la ciència, s’esforçà a fer conèixer les noves teories de la relativitat, quàntica, etc, i donà una visió històrica de la física en el llibre The Growth of Physical Science 1947 També escriví The Wide Aspects of the Cosmogony i The Universe around Us 1929

De jove anà a Alexandria, on visqué i estudià al Museu viatjà, i a Pèrgam trobà l’historiador Eudem És famós el seu tractat sobre les Còniques en vuit llibres, set dels quals han estat conservats, tres a través de traduccions àrabs el vuitè fou restablert per Edmond Halley el 1646 Féu l’estudi de l’ellipse, la hipèrbola i la paràbola, corbes que poden ésser obtingudes tallant un con segons diferents plans Escriví també altres llibres on tracta diferents problemes de geometria plana, com el de la resolució del cercle que satisfà tres condicions, o els moviments en el pla Treballà…

La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…

En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat…

Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…

Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en…