Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
inclusió
Matemàtiques
Relació d’ordre parcial entre conjunts, notada mitjançant el símbol ⊂(o, a vegades, ⊆), definida per la condició A⊂B (o A⊆B) si i només si tots els elements de A pertanyen a B
.
En aquest cas, hom diu que el conjunt A és inclòs en el conjunt B o que A és un subconjunt de B Si A no és inclòs en B , hom ho denota per A ⊄ B
símbol
Matemàtiques
Lletra o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats (nombres), relacions o operacions.
Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbols símbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆ diferència simètrica → aplicació, funció ≃ coordinable, bijectiu x producte cartesià {} singletons claudàtors ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals ℤ nombres enters ℚ nombres racionals ℝ nombres reals ℂ nombres complexos…
interval
Matemàtiques
Donats dos nombres reals a i b, anomenats extrems, conjunt de nombres reals compresos entre a i b
.
Quan el conjunt no inclou els extrems, l’interval és anomenat obert , i hom el representa per a,b o per a,b altrament, l’interval és anomenat tancat , i hom el representa pel símbol a, b En el cas que l’interval inclogui només un dels extrems, és anomenat semiobert , i hom el representa per a,b o per a,b , si és a el punt inclòs en l’interval
punt interior
Matemàtiques
En un conjunt A d’un espai topològic, punt del qual existeix un entorn totalment inclòs en A
.
El conjunt de tots els punts interiors de A és anomenat interior de A i hom el designa per Å
inclusió estricta
Matemàtiques
Relació d’ordre estricte entre conjunts.
Es nota mitjançant el símbol ℮ o mitjançant ⊂ si hom empra el símbol ⊆ per a la inclusió no estricta, definida per la condició A ℮ B o, respectivament A ⊂ B si i només si tots els elements de A pertanyen a B però A no és igual a B és a dir B té elements altres que els de A En aquest cas, hom diu que el conjunt A és inclòs estrictament en el conjunt B o que A és un subconjunt estricte de B
interior d’un conjunt
Matemàtiques
Donat un conjunt A, conjunt de punts interiors de A, és a dir, conjunt dels punts de A que tenen un entorn inclòs en A.
Hom l’acostuma a representar amb el símbol Å
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una mesura és anomenada fitada…