Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
inferència bayesiana
Biologia
Matemàtiques
Mètode estadístic d’inferència que consisteix a maximitzar la probabilitat posterior d’una hipòtesi determinada.
Recentment s’ha incorporat a l’estimació de filogènies L’arbre filogenètic òptim és aquell que maximitza la probabilitat posterior d’obtenir la hipòtesi La probabilitat posterior és proporcional a la seva màxima probabilitat multiplicada per la probabilitat a priori de la hipòtesi, que consisteix a incorporar els coneixements previs a la realització de l’anàlisi Aquest mètode proporciona directament estimacions de les probabilitats de cada branca de l’arbre filogenètic i incorpora models sobre el procés d’evolució dels organismes a estudiar, tal com fa el mètode de màxima probabilitat
Roy George Douglas Allen
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic britànic.
Graduat en matemàtiques a Cambridge el 1927, l’any següent s’incorporà a la London School of Econòmics, on desenvolupà tota la seva carrera com a professor d’estadística fins a la jubilació 1973 Fou un pioner en l’aplicació de models matemàtics a l’estudi de l’economia D’entre les seves contribucions destaca A Reconsideration of the Theory of Value 1934, amb J Hicks, i Family Expenditure 1935, amb AL Bowley És conegut també pels seus múltiples manuals sobre economia matemàtica, entre els quals destaquen Mathematical Analysis for Economists 1938, Mathematical Economics 1956 i…
Pere Menal i Brufal
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en collaboració…
Daniel Quillen
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Graduat a Harvard 1962, es doctorà 1964 a la mateixa universitat i, posteriorment, s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria acadèmica fins el 1984, que passà a la Universitat d’Oxford, fins a la jubilació 2006 En 1968-69 feu una estada a l’Institut des Hautes Études de París, on rebé la influència d’ Alexander Grothendieck L’any següent, a l’Institute for Advanced Studies, de la Universitat de Princeton 1969-70, desenvolupà la seva principal aportació, la teoria K , que, per mitjà de càlculs geomètrics i…
Josep Maria Orts i Aracil
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid El 1921 accedí a la càtedra d’anàlisi matemàtica de la Universitat de Santiago de Compostella Després d’una estada a Roma s’incorporà a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director Creà una biblioteca important, fundà la revista Collectanea Mathematica i formà al seu voltant un important grup de deixebles A més d’algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos…
John Hajnal
Demografia
Matemàtiques
Estadístic i demògraf britànic d’origen alemany.
Fill de jueus hongaresos establerts a Alemanya, el 1936 emigrà amb la seva família a la Gran Bretanya fugint de la persecució nazi Graduat a Oxford en política i economia 1943, el 1948 s’incorporà com a demògraf a les Nacions Unides, i el 1953 als serveis estadístics de la sanitat britànica Professor a la London School of Economics fins a la jubilació 1957-86, els seus treballs sobre nupcialitat i fecunditat evidenciaren els mecanismes de control del creixement demogràfic propis de l’Europa occidental durant el període preindustrial Desenvolupà diferents eines d’anàlisi…
Xavier Ros-Oton i Serra
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya 2010, on posteriorment obtingué el màster 2011 i el doctorat 2014, aquest darrer any s’incorporà al departament de matemàtiques de la Universitat d’Austin Texas, i el 2017 passà a l’Institut für Mathematik de la Universitat de Zuric La seva aportació principal és en el camp de les equacions diferencials en derivades parcials , camp que té nombroses aplicacions en física, i més especialment en el de la mecànica de fluids L’any 2018 fou un dels teòrics més citats de la seva especialitat Ha rebut, entre d’altres, el premi José…
Emmanuel Candès
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Graduat en enginyeria per l’École Polytechnique de París 1993, obtingué el doctorat en estadística a la Universitat de Stanford Estats Units l’any 1998, on s’incorporà com a professor assistent fins el 2000 Aquest any passà al California Institute of Technology, d’on el 2006 ocupà la càtedra Ronald and Maxine Linde de matemàtiques aplicades i computacionals L’any 2009 retornà a Stanford Es important la seva contribució a l’estudi de les ondetes, que repercutí posteriorment en el camp de la compressió de dades , en el qual amb Terence Tao desenvolupà la teoria del compressed…
Alexander Grothendieck

Alexander Grothendieck
Matemàtiques
Matemàtic francès d’origen alemany.
Fill d’un anarquista jueu d’origen rus i d’una escriptora restà orfe de pare després que els nazis l’haguessin internat a Auschwitz Visqué amb la seva mare a França, i estudià matemàtiques a Montpeller i a París Després d’ensenyar al Brasil i als Estats Units, el 1958 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Scientifiques IHES, on desenvolupà la carrera acadèmica Considerat un dels primers matemàtics del segle XX, efectuà aportacions fonamentals a diversos camps de la matemàtica, primer en l’ anàlisi funcional teoria dels espais nuclears i després en la seva obra monumental i…
Karen Uhlenbech
Matemàtiques
Matemàtica nord-americana.
Màster 1966 i doctorada 1968 per la Universitat de Brandeis, treballà en diverses universitats seguint el periple acadèmic del seu primer marit, el biofísic Olke Uhlenbeck, del qual se separà el 1976 Aquest any s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on desenvolupà gran part de la seva carrera fins el 1988, que passà a la Universitat d’Austin, Texas El seu camp de recerca és l’anàlisi geomètrica i les teories de galga , que s’apliquen a la física de partícules , les supercordes i la relativitat general , així com a les anomenades superfícies mínimes A més de les aportacions…