Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
terme independent
Matemàtiques
En un polinomi o en una equació, terme que no afecta cap incògnita.
continuïtat uniforme
Matemàtiques
Propietat d’una funció real segons la qual, per a valors pròxims de la variable independent, l’oscil·lació de funció es fa tan petita com hom vulgui.
La funció y = sin x ho és per contra, la y = x 2 no ho és Tota funció uniformement contínua és contínua Formalment f és uniformement contínua si per a tot ε positiu existeix un δ positiu independent dels valors de les variables tal que si / x 1 - x 2 / < δ aleshores / f x 1 - f x 2 / < ε La continuïtat en un interval tancat implica la uniformitat
base d’un mòdul
Matemàtiques
Conjunt linealment independent d’elements del mòdul
que el generen mitjançant combinacions lineals.
argument
fototeca.cat
©
Matemàtiques
Variable independent d’una funció; així, en f(x), l’argument és x.
potència d’un punt respecte a una circumferència
fototeca.cat
©
Matemàtiques
Donats un punt P
i una circumferència, producte de les distàncies del punt P
als dos punts A
i B
que una recta que passa per P
determina sobre la circumferència.
Es verifica que el dit producte, és independent de la recta traçada fototecacat ©
increment
Matemàtiques
Augment que experimenta una variable.
En l’estudi d’una funció fx m hom representa els increments de la variable independent x per Δ x o δ f
Godfrey Harold Hardy
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Fou catedràtic de geometria a Oxford i de matemàtiques pures a Cambridge Investigà la teoria dels nombres, especialment la teoria de les funcions El 1908, simultàniament però independent del metge alemany Wilhelm Weinberg, formulà la llei de Hardy-Weinberg
Sergej Natanovič Bernstein
Matemàtiques
Matemàtic soviètic ucraïnès.
Estudià a París i a Göttingen Fou professor i director de l’Institut de Ciències Matemàtiques de Khàrkov 1917 i professor a la Universitat de Leningrad i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS A més dels seus treballs en teoria de funcions i equacions diferencials, fou un dels matemàtics, juntament amb Kolmogorov, que donà una axiomatització del càlcul de probabilitats, creant una construcció de tipus logicoformal independent del contingut semàntic de la probabilitat
el·lipse
El·lipse de semieixos a i b; D és la directriu associada al focus F
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba tancada que resulta de la intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a cap generatriu ni a l’eix d’aquella; és doncs, una cònica
.
La seva equació en coordenades cartesianes referides als seus dos eixos perpendiculars de simetria és x 2 / a 2 + y 2 / b 2 =1, a essent el semieix major i b el semieix menor L’ellipse és el lloc geomètric dels punts P del pla tals que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos F i F ´, anomenats focus , és una quantitat constant, independent del punt P concret, igual al doble del semieix major, PF + PF ´=2 a és també el lloc geomètric dels punts P tals que el quocient de llurs distàncies a un punt fix, un dels focus, i a una recta fixa D , anomenada directriu , és una…