Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de…
ortogonal
Matemàtiques
En un espai vectorial que té definit un producte intern (o escalar), dit de dos vectors a i b el producte intern dels quals és zero, és a dir, a · b = 0.
Nicolas Bourbaki
Matemàtiques
Pseudònim col·lectiu d’un grup de matemàtics francesos, antics alumnes de l’École Normale Supérieure.
El 1930 començà a aparèixer aquesta signatura en els Comptes Rendus de l’Académie Française des Sciences, i a partir del 1939 iniciaren la publicació dels cèlebres Éléments de Mathématiques Adscrits a l’escola formalista formalisme , han exercit una gran influència en la matemàtica actual l’elaboració dels Éléments sembla ésser una realització del programa de David Hilbert Bé que el funcionament intern i el nom dels membres del grup Bourbaki han estat mantinguts en secret, hom creu que els fundadors foren Henri Cartan, Claude Chevalley, Samuel Eilenberg, Jean Dieudonné i André…
màquina de Turing
Matemàtiques
Màquina formada per una cinta il·limitada, dividida en cel·les, i per una capsa negra amb un cap lector.
Procedeix de la següent manera elemental A cada cella de la cinta hom pot escriure un 0 o un 1 Aleshores, la màquina de Turing, segons l’estat intern de la capsa negra i del símbol que llegeix el cap lector, pot pendre una de les cinc decisions següents 1, escriure un zero a la cella llegida pel cap lector, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 2, escriure un 1 a la cella, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 3, donar un pas cap a la dreta 4, donar un pas cap a l’esquerra 5, aturar-se Una màquina de Turing és, doncs, una matriu com ara Aquesta matriu actua de la…
computable
Matemàtiques
Tipus de relació R ⊑ ℕn en la qual la seva funció característica 1R és computable.
Una funció f A ⊑ ℕ n → ℕ és computable si, i només si, existeix un algorisme formal, com ara una màquina de Turing que la computa Quan diem, però, que una funció k -ària f A ⊑ ℕ k → ℕ és computable per mitjà d’una màquina de Turing OOO La idea és la següent a la cinta de la màquina colloquem n 1 + 1 uns seguits d’un zero, després d’n 2 + 1 uns seguits d’un zero,, després n k + 1 uns seguits d’un zero i colloquem la màquina en estat intern q 0 i amb el cap lector en el zero que hi ha al darrere dels darrers n k + 1 uns La resta de la cinta és plena de zeros El zero significa…
ortogonalització
Matemàtiques
En un espai vectorial de dimensió finita i dotat d’un producte intern, procés que permet de determinar una base ortogonal (ortogonalització de Gram-Schmidt).
base ortogonal
base ortogonal en un pla
Matemàtiques
En un espai vectorial amb un producte intern, base B=[e1,...,en] en la qual els elements són ortogonals entre si, és a dir, que satisfan (ei|ej)=0 si i ≠j.
A ℝ 2 i ℝ 3 , base formada per vectors perpendiculars dos a dos
angles corresponents
Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats
Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, ambdós a un mateix costat de la secant, un d’ells intern i l’altre extern i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles corresponents són iguals
ortogonalització de Gram-Schmidt
Matemàtiques
En un espai vectorial de dimensió finita n i dotat d’un producte intern <, >, procés que permet d’obtenir una base ortogonal {w1,...,wn} a partir d’una base qualsevol {v1,...,vn} de l’espai.
El procés consisteix a fer w 1 = v 1 , i, per a k ≥2, el k -èsim vector és donat per l’expressió La base formada pels vectors w i /∥ w i ∥, i =1,, n , és una base ortonormal El procés que determina aquesta base, procés que és la combinació de l’ortogonalització de Gram-Schmidt i d’una ortonormalització, és anomenat ortonormalització de Gram-Schmidt