Resultats de la cerca
Es mostren 1039 resultats
les quatre regles
Matemàtiques
Les quatre operacions aritmètiques fonamentals: l’addició, la subtracció, la multiplicació i la divisió.
teoria de les catàstrofes

teoria de catàstrofes Les cinc catàstrofes elementals de codimensió menor que quatre
Física
Matemàtiques
Corpus teòric desenvolupat pel matemàtic francès René Thom d’ençà del 1972, i originat en l’intent de modelitzar els canvis discontinus que hom observa en la natura.
En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals , tot i que…
teoria de les fluxions
Física
Matemàtiques
Teoria desenvolupada per I.Newton que constitueix el precedent més immediat de la teoria de derivades.
Fou utilitzada per ell mateix per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica que havia enunciat Els seguidors de Newton a Anglaterra i els deixebles de Leibniz a l’Europa continental sostingueren una controvèrsia, a conseqüència de la qual hom arribà a formular una teoria anàloga a la de les fluxions, però amb una notació diferent, que és la utilitzada encara actualment anàlisi matemàtica
Lluís de les Daunes
Literatura catalana
Matemàtiques
Matemàtic i poeta.
Sacerdot, tingué diversos càrrecs a l’església parroquial de Sant Tomàs Apòstol i fou arxiver del Collegi del Corpus Christi Entre el 1645 i el 1667 fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Participà en diverses reunions acadèmiques que tingueren lloc a València amb poemes festius en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini, que han romàs manuscrites Llegí una poesia a l’Acadèmia dels Sols 1658 i una altra a la Justa a la Verge dels Desemparats 1667, que fou guardonada amb el segon premi
,
problema de les paraules
Matemàtiques
Problema d'àlgebra.
D’una banda si hom disposa d’un alfabet finit OOO = {a 1 ,,a n } i, per concatenació, construeix els mots M = ζ 1 ζ r , on cada símbol ζ i és una de les lletres a j ∈ OOO d’aquest alfabet i r ∈ ℕ si, d’altra banda, hom disposa d’un cert diccionari que estableix l’equivalència de certes parelles de mots i, finalment, hom accepta el fet que, en substituir en un mot M = M 1 mM 2 un cert sumbmot m per un altre mot m´ equivalent, obté un mot equivalent M´ = M 1 m' M 2 Cal plantejar la pregunta següent donats dos mots arbitraris M i N , hi ha algun algorisme que permeti de decidir si són…
mètode de les aproximacions successives
Matemàtiques
Procediment de construcció d’un seguit de nombres, an, que s’apropen, a mesura que creix, a un nombre incògnita o que volem determinar.
grup engendrat per una de les seves parts
Matemàtiques
Grup que coincideix amb el subgrup engendrat per una de les seves parts.
evolvent

Les corbes C són les evovlents de S
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba S
, cadascuna de les corbes ortogonals a les tangents de S
.
Si C és una envolvent de S , S és l'evoluta C Donada la corba S , hom pot generar una evolvent tot fixant una tangent a S en un punt de tangència A , limitant-ne la seva longitud a i anant-la enrotllant a la corba, de manera que el punt extrem B determina una evolvent Les diferents longituds a determinen les diferents evolvents
trigonometria

1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…
funció trigonomètrica inversa

Funcions d’un arc de les funcions circulars
Matemàtiques
Nom genèric de les funcions inverses de les funcions trigonomètriques, és a dir nom genèric de les funcions arcsinus (arc sin), arccosinus (arc cos), arctangent (arc tg), arccotangent (arc cotg) ( funció d'arc
).
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina