Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
espiral d’Arquimedes
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana transcendent d’equació polar rm = kmθ.
En el cas de l’espiral clàssica d’Arquimedes, m = 1, però també són espirals d’Arquimedes l’espiral de Fermat, on m = 2, i l’espiral hiperbòlica o recíproca, on m = -1
cercle menor d’una esfera
Matemàtiques
Cercle determinat per la intersecció d’una esfera amb un pla qualsevol que no passi pel seu centre.
cercle màxim d’una esfera
Matemàtiques
Cercle determinat per la intersecció d’una esfera amb un pla que passa pel seu centre.
fracció
Matemàtiques
Expressió de la forma n/m, on n i m, anomenats, respectivament, numerador i denominador, són elements d’un domini d’integritat, amb la condició m ≠ 0.
Dues fraccions n/m i n'/m' són iguals si i només si nm' = n'm Hom defineix suma i producte de dues fraccions per les fórmules següents, respectivament n/m + n'/m' = nm' + n'm / mm' i n/m n'/m' = nn'/mm’
teorema de Bézout
Matemàtiques
Teorema segons el qual el nombre de solucions d’un sistema de n equacions polinòmiques (sense factors en comú per a totes) en n variables, de graus respectius m1,...,mn, és el producte d’aquests: N = m1 · m2...mn (cal tenir en compte les multiplicitats de les solucions i l’eventualitat de solucions infinites).
Com a cas particular, fent n =2, resulta que dues corbes algèbriques planes, d’ordres respectius m 1 i m 2 , tenen m 1 m 2 punts d’intersecció iguals o no
rosa
Matemàtiques
Corba plana algebraica que és la corba pedal d’una epicicloide respecte del centre, d’equació polar r = k cos (ma), de manera que, si m és un nombre enter senar, hi ha m pètals i, si m és parell, hi ha 2m pètals.
Si m = 3, es parla del trifoli si m = 2, és un quadrifoli, i si m = 1 ⁄ 3, és la corba pedal d’una cardioide
varietat lineal
Matemàtiques
Subconjunt F del conjunt de punts E d’un espai afí (E, V) tal, que per a tot punt X de F hom pot trobar un punt P de F i m vectors linealment independents v1, ..., vm , de manera que X = P + t1 v1 + ... + tm vm , on t1, ..., tm són nombres reals.
Els vectors v 1 , , v m formen un sistema de vectors directors de F , i el nombre m fixa la dimensió de la varietat Les varietats lineals de dimensió 1 són les rectes , i les de dimensió 2, els plans En general, en un espai afí de dimensió n , una varietat lineal de dimensió n -1 és anomenada hiperplà
successió de Cauchy
Matemàtiques
Successió {Xn} en que la distància entre dos termes, d(xm,xn)>, tendeix a zero quan m,n tendeixen a infinit.
El seu significat és donat un nombre qualsevol ε> 0, existeix un N tal que dx m ,x n > ε quan m,n > N Cal fer notar que tota successió convergent és successió de Cauchy, tenint en compte, tanmateix, que no tota successió de Cauchy és convergent en l’espai mètric de tots els nombres reals, en el qual d α,β = α-β, tota successió de Cauchy és convergent Aquest és un exemple d’un tipus important d’espais mètrics l’espai mètric complet , definit com un espai mètric en el qual tota successió de Cauchy és convergent
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina