Resultats de la cerca

Fou creat i dotat pel matemàtic canadenc  John Charles Fields  Hamilton, Ontario, 14 de maig de 1863 – Toronto, Ontario, 9 d’agost de 1932 durant el congrés de Toronto de l’any 1924 i començà d’ésser concedida el 1936 Tradicionalment s’atorga a matemàtics de menys de quaranta anys Juntament amb el premi Abel és el màxim reconeixement internacional als matemàtics, i sovint són considerats l’equivalent del premi Nobel de les matemàtiques Relació de guardonats Any Guardonats 1936 Lars Ahlfors Finlàndia i Jesse Douglas Estats Units d’Amèrica 1950 Laurent Schwartz França…

El 1930 començà a aparèixer aquesta signatura en els Comptes Rendus de l’Académie Française des Sciences, i a partir del 1939 iniciaren la publicació dels cèlebres Éléments de Mathématiques Adscrits a l’escola formalista formalisme , han exercit una gran influència en la matemàtica actual l’elaboració dels Éléments sembla ésser una realització del programa de David Hilbert Bé que el funcionament intern i el nom dels membres del grup Bourbaki han estat mantinguts en secret, hom creu que els fundadors foren Henri Cartan, Claude Chevalley, Samuel Eilenberg, Jean Dieudonné i André Weil, entre d…

Creà una nombrosa collecció de dibuixos, pintures i gravats inspirats en fets matemàtics mosaics, transformacions, sanefes, perspectiva, etc, i motivà estudis matemàtics basats en la seva obra mosaics d’Escher, perspectiva curvilínia, etc Esbòs del mosaic Genets , d’ Escher

Fou un dels més genials matemàtics indis i, a part altres treballs matemàtics i astrònomics, introduí el concepte d’infinit en matemàtiques, ja substituïa les incògnites per lletres i sembla que intuí els productes entre signes El seu llibre més famós és el Siddhānta-śiromani ‘Fi del sistema’, 1150, dividit en dues parts sobre matemàtiques i dues sobre astronomia

Fou un dels membres més destacats de l’escola de matemàtics russos dedicats a l’estudi de la teoria de probabilitats Treballà especialment en la llei dels grans nombres, i analitzà els processos estocàstics, els quals considerà com una cadena de proves, que ha estat anomenada cadena de Markov Aplicà els seus coneixements matemàtics a la lingüística anàlisi de Markov per a estudiar la freqüència dels mots i de llurs encadenaments

Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat

Fill d’un anarquista jueu d’origen rus i d’una escriptora restà orfe de pare després que els nazis l’haguessin internat a Auschwitz Visqué amb la seva mare a França, i estudià matemàtiques a Montpeller i a París Després d’ensenyar al Brasil i als Estats Units, el 1958 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Scientifiques IHES, on desenvolupà la carrera acadèmica Considerat un dels primers matemàtics del segle XX, efectuà aportacions fonamentals a diversos camps de la matemàtica, primer en l’ anàlisi funcional  teoria dels espais nuclears i després en la seva obra monumental i…

Féu recerques en teoria de conjunts, i donà a conèixer l’axioma que duu el seu nom, el qual ha originat grans controvèrsies, perquè no ha estat acceptat per tots els matemàtics

Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de…

Professor a Kharkiv i a Peterburg, féu importants estudis matemàtics sobre les equacions diferencials, el càlcul de probabilitats, etc i mecànics sobre sistemes en equilibri o en moviment, sobre hidrodinàmica, potencials, etc Desenvolupà especialment una teoria general de l’estabilitat i de la regulació de sistemes no lineals