Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
màxim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també màxim local, i, en el cas particular que existeixin les derivades successives de f x , es compleix que en el punt a la primera derivada f' a és nulla i la segona f' a normalment és negativa En el cas, però, que tant f' a com f' a siguin nulles, la condició que f x tingui un màxim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i negativa Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els màxims d’una funció
màxim
Matemàtiques
En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més gran que cadascun dels altres elements del conjunt.
element màxim
Matemàtiques
En un conjunt ordenat (X,≤) element x si, i només si, per a tot altre element y ∈ X, y ≤ x
.
L’element màxim d’un conjunt, si existeix, és únic
màxim comú divisor
Matemàtiques
El més gran dels nombres (o polinomis) que divideixen exactament dues o més quantitats (o polinomis).
cercle màxim d’una esfera
Cercle màxim (M) i menor (m) d’una esfera
Matemàtiques
Cercle determinat per la intersecció d’una esfera amb un pla que passa pel seu centre.
cercle menor d’una esfera
Cercle màxim (M) i menor (m) d’una esfera
Matemàtiques
Cercle determinat per la intersecció d’una esfera amb un pla qualsevol que no passi pel seu centre.
arbre
Tots els arbres amb vuit vèrtexs com a màxim
© fototeca.cat
Matemàtiques
Graf connex i acíclic (sense circuits).
Un arbre té només un vèrtex, anomenat arrel sense predecessor en el sentit de les fletxes, mentre que tot altre vèrtex té, cada un, un únic predecessor Tots els vèrtexs tenen un nombre variable de successors, que ordinariàment hom suposa ordenats per exemple, d’esquerra a dreta i de vegades són anomenats branques En la representació habitual d’un arbre l’arrel se situa al capdamunt i els arcs se suposen recorreguts en sentit descendent Els arbres han passat d’ésser un cas particular de graf a rebre un tractament matemàtic específic Són particularment útils en la modelització de processos en…
problema de Waring
Matemàtiques
Problema de la teoria de nombres proposat pel matemàtic anglès Edward Waring (Old Heath 1734-98) l’any 1770, consistent a demostrar que per a qualsevol nombre natural n existeix un nombre associat K (n), de manera que qualsevol natural pot ésser representat com una suma, com a màxim, de K (n) termes, cada terme essent una potencia n-èsima d’un natural.
En particular, cada nombre natural hauria de poder ésser representat com a suma de quatre quadrats com a màxim i com a suma de nou cubs Aquest problema fou resolt per Hilbert el 1909