Resultats de la cerca

Publicà una admirable taula de logaritmes, però sobretot cal destacar els seus treballs sobre les dimensions de la Terra, la navegació, el magnetisme terrestre, la brúixola, etc Adoptà la projecció de Mercator per a la confecció de mapes

Professor de geometria al Gresham College de Londres 1569 i d’astronomia a Oxford 1619 En la seva correspondència amb Neper proposà l’adopció de la base 10 per a les taules de logaritmes , la primera de les quals, amb la nova base, fou publicada amb el títol d' Arithmetica logarithmica 1624 Estudià també certs problemes de trigonometria esfèrica i les seves aplicacions a la navegació

L’artifici consisteix a sumar a la característica el nombre de desenes positives que calgui per tal que sigui positiva, tot posant aquest nombre de desenes com a superíndex de la característica superíndex que hom anomena augment Així, hom substitueix la característica negativa a per 10 n - a n , n essent un nombre enter positiu tal que 10 n > ¦ a ¦ Els logaritmes augmentats foren ideats per tal de disminuir les probabilitats d’error en les operacions amb logaritmes en certs tipus de càlculs, com en els de navegació astronòmica, artilleria, topografia, etc

Visità, com a professor, les universitats de Lovaina, Brusselles i París 1547-50 Conreà l’alquímia i l’astrologia, alhora que defensà l’ús de la cabalística pràctica Durant els regnats d’Eduard VII i Isabel I exercí els càrrecs de metge i astròleg de la cort Impulsor del renaixement matemàtic a Anglaterra, en el pròleg a la traducció anglesa dels Elements d’Euclides feta per Henry Billingsley manifestà la necessitat de l’ús de la matemàtica dins les ciències aplicades Collaborà en els treballs d’adaptació del calendari gregorià a Anglaterra A més d’importantíssims treballs en el camp de les…

Fou professor d’hidrografia a l’Havre 1730 i després astrònom de l’Académie des Sciences El 1735 marxà al Perú per encàrrec de l’Académie des Sciences, ensems amb Louis Godin i Charles Marie de La Condamine, com a director d’una expedició geodèsica per mesurar un arc de meridià per tal de determinar la forma de la Terra Els resultats d’aquest treball foren publicats amb el títol de Théorie de la figure de la Terre 1749 Dugué a terme treballs de geometria, geodèsia, navegació, astronomia i física Hom el considera el creador de la fotometria, i és l’inventor de l’heliòmetre És…

De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians 1813 Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer militar…

La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…