Resultats de la cerca

S'aplica en nombrosos àmbits d’especialitat, a banda de la recerca clínica, per exemple, en biologia, en economia, en educació, etc

Fou professor d’àlgebra i de geometria analítica a les universitats de Messina i de Torí Escriví nombrosos estudis sobre matemàtiques i sobre geometria en publicacions científiques

Estudià els mètodes per a resolució dels problemes de la teoria matemàtica de l’elasticitat i la mecànica dels medis continus Ha publicat nombrosos llibres i articles que l’han fet mundialment conegut i famós

Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ensenyà matemàtiques als instituts de Tortosa 1842, Tarragona 1846 i Palma 1847 Deixà inèdits nombrosos treballs científics

Estudià a la Universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1961 i publicà nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions

Féu recerques en geometria, camp en què aplicà els mètodes de l’àlgebra moderna, sobre transformacions, funcions holomòrfiques abstractes, sistemes lineals, etc Publicà nombrosos articles i obres, com ara Algebraic Surfaces 1935 i Commutative Algebra 1958-60, amb la collaboració de PSamuel

Fou director de l’Institut für Konjunkturforschung de Berlín, fundat el 1925 Aquest institut s’inspirà en les corbes baromètriques de Harvard i tingué influència en la difusió dels mètodes estadístics Wagemann creà revistes econòmiques, tingué càrrecs acadèmics i de govern i escriví nombrosos articles

Es destacà pels seus estudis sobre les fraccions decimals, l’estàtica del triangle de forces, l’equilibri dels cossos en un pla inclinat, la trigonometria, etc, que exposà en nombrosos tractats que publicà Traduí Diofant, i es declarà partidari d’introduir el sistema decimal en els sistemes de pesos i mesures

Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna

Deixeble de JBernoulli a la Universitat de Basilea, fou professor de física 1730 i de matemàtiques 1733 a l’Acadèmia de Ciències de Rússia a Peterburg Nomenat, per Frederic el Gran, director de la secció de matemàtiques de l’Acadèmia de Ciències de Berlín, Caterina II el nomenà director de l’Acadèmia de Peterburg 1766 Fou membre de la Royal Society 1746 i de l’Académie Française des Sciences 1755 Estudià les sèries algèbriques i demostrà que només poden ésser emprades quan són convergents Introduí la notació f x , el nombre π, el nombre e com a base de logaritmes, la i per a representar la…