Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
número
Matemàtiques
Nombre amb què una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció.
número d’or
número d’or
Matemàtiques
Nombre irracional algebraic positiu que, elevat al quadrat, és igual a ell mateix més una unitat: (1 + ⎷5 ) ⁄ 2 = 1,618.
El número d’or apareix en molts problemes geomètrics relatius a les divisions harmòniques de segments o a proporcions de rectangles, o entre mides Així, un rectangle té de proporció el número d’or si, i solament si, té la mateixa proporció del rectangle que resulta de treure del rectangle original un quadrat Aquest nombre és el límit dels quocients 1 ⁄ 1, 2 ⁄ 1, 3 ⁄ 2, 5 ⁄ 3 dels termes de la successió de Fibonacci i té una important presència en elements naturals i artístics, especialment en pintura i arquitectura, ja que que el número d’or és igual al cosinus de 36º i, per tant, està lligat…
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…
binari | binària
episemon
Matemàtiques
Signe (ς) que representa el número sis.
Hom el creia derivat del grec, però és, sens dubte, la lligadura cursiva dels dos numerals romans VI
auri | àuria
sampi
Matemàtiques
Signe numèric grec (Ϡ), que representa el número 900.
És el resultat de la combinació de la sigma i de la pi
problema de Buffon
Matemàtiques
Problema clàssic que es troba en l’origen de la geometria integral i que proposa el càlcul de la probabilitat que una agulla de longitud l tirada a l’atzar sobre un pla on hi ha marcades línies paral·leles a distància (d > l), talli una d’aquestes línies.
La solució és 2 l ⁄π d la qual cosa porta a una possible avaluació probabilística del número π
nombre primer
Matemàtiques
Nombre natural més gran que la unitat que només és divisible per ell mateix i per la unitat.
El mes d’octubre del 2024, es feu públic el nombre primer més gran conegut, el 2 136,279,841 − 1, un número que té 41024320 dígits quan s’escriu en base 10