Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
concoide

Concoide d’una recta C respecte a un punt O, en el cas de formació d’un llaç en O(a major que b); es satisfà que P2Q2 = P2Q2' = b = P1Q1 = P1Q1'
©
Matemàtiques
Corba plana d’equació x2 y2=(a+y2 ) (b2- y2 ), on a i b són dues constants.
transformació
Matemàtiques
Aplicació bijectiva d’un conjunt en un altre o en ell mateix.
El conjunt de les transformacions d’un conjunt en ell mateix té estructura de grup respecte a la composició de transformacions la composició en el sentit d’aplicar successivament de manera ordenada dues transformacions és anomenada també producte Segons la definició de Felix Klein, la geometria és l’estudi de les nocions invariants per a un grup de transformacions geometria Com a exemples de transformacions en el pla poden ésser esmentades les rotacions, les simetries axials, les translacions, etc i en l’espai, les simetries respecte a un…
terme independent
Matemàtiques
En un polinomi o en una equació, terme que no afecta cap incògnita.
pol
Matemàtiques
En una esfera o en qualsevol superfície de revolució, cadascun dels extrems de l’eix de revolució.
conjunt

Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al…
equació quadràtica
Matemàtiques
Equació de segon grau ax2 + bx + c = 0, o, en forma reduïda, x2 + px + q = 0.
Una equació quadràtica pura és la de la forma ax 2 + b = 0 En ax 2 + bx + c = 0, la fórmula de la solució és la quantitat b 2 - 4ac és anomenada discriminant
superfície tangent a una altra superfície
Matemàtiques
Superfície que, en un punt o en diversos punts, té el mateix pla tangent de la superfície donada.
substitució
Matemàtiques
Reemplaçament d’una quantitat per una altra, ja sia en una equació, en una integral (canvi de variable) o en un sistema d’equacions lineals.
En el segon cas dóna lloc a un mètode d’integració, i en el tercer a un mètode de resolució
discontinuïtat

Discontinuïtat d’una funció: (a) discontinuitat evitable en x = 0, amb valor veritable y(0) = 0; (b) discontinuïtat de primera espècie infinita en x = 0, amb salt -2; (c) discontinuïtat de primera espècie infinita amb un punt d’infinit en x = 0; i (e) discontinuïtat de segona espècie finita en x = 0, per inexistència d’ambdós límits laterals quan x 0
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable de f x…
càlcul
Matemàtiques
Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o, en general, d’un problema.
El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica