Resultats de la cerca

Estudià a Faenza i Roma Feu amistat amb Galileu 1641, del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d’aquell 1642 Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre Estudià també el vessament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre Com a matemàtic, destacà en geometria estudià l’espiral logarítmica i la cicloide Publicà Trattato del…

Estudià les obres dels grecs i publicà diversos tractats basats en aquestes Traduí els Elements d’Euclides 1756 i escriví Selectionum conicarum 1735, seguint l’estil d’Apolloni

El mes d’octubre del 2024, es feu públic el nombre primer més gran conegut, el  2 136,279,841 − 1, un número que té 41024320 dígits quan s’escriu en base 10

Treballà a l’administració i féu interessants aportacions a l’estadística

Exiliat després de la Guerra Civil Espanyola, desenvolupà la seva carrera a l’Argentina, dins l’escola de Julio Rey Pastor Destaquen les seves aportacions en geometria

Educat a Hèlsinki, el 1946 anà als EUA i el 1952 n'adoptà la ciutadania Professor a la Universitat de Harvard, es consagrà a l’anàlisi matemàtica El 1936 li fou concedida la medalla Fields, premi compartit amb Jesse Douglas Publicà Complex Analysis 1953, Riemann Surfaces 1960 i Conformal invariants 1973

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Veritable precursor del càlcul infinitesimal, efectuà nombroses aportacions, com ara diversos desenvolupaments en sèrie, productes infinits un dels quals per al càlcul de π, les fraccions, els exponents negatius i fraccionaris, els logaritmes, la cicloide, etc Aplicà la matemàtica a la física, com, per exemple, en l’estudi que féu dels cossos inelàstics per a la Royal Society

Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica

Contribuí a la teoria de conjunts, a la de nombres, a la topologia especialment a la topologia de conjunts de punts, on introduí les anomenades corbes de Sierpiński , al fonament lògic de la matemàtica, etc Autor de més de 600 obres, donà un gran impuls a l’escola de Varsòvia