Resultats de la cerca

El 1827 mesurà, amb la collaboració de JDColladon, la velocitat del so dins l’aigua al llac Léman Féu recerques en òptica, mecànica, equacions diferencials, etc, i el 1829 enuncià un famós teorema sobre les arrels de les equacions algèbriques

Es traslladà a Egipte, on proposà al califa fatimita al-Hākim un sistema per a regular les crescudes del Nil La seva obra més coneguda és el tractat d’òptica Kitāb al-manaẓir , on descriu l’ull amb una gran exactitud

Fou professor al Caius College de Cambridge Investigà en diversos camps de la física matemàtica, com l’òptica, la mecànica dels fluids, la teoria del potencial a la qual donà aquest nom, etc Escriví Essay on the Application of Mathematical Analysis to the Theory of Electricity and Magnetism 1828

Treballà en l’àmbit del càlcul de variacions, de la teoria de funcions de variable complexa, en òptica geomètrica construí aparells de projecció, mecànica i termodinàmica formulà el principi de Carathéodory Fou pioner de l’axiomatització de la teoria de la mesura i de la teoria de camps, que considerà relacionada amb el càlcul diferencial en derivades parcials

Alumne de l’École Polytechnique de París, on fou professor de física des del 1867, investigà en física matemàtica i experimental, especialment en el camp de l’òptica geomètrica El 1879 millorà el mètode de Fizeau per a mesurar el valor de la velocitat de la llum, c , i obtingué com a resultat c = 300030 km/s

Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica

Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella Publicà a Amsterdam uns Amusements philosophiques sur diverses parties des sciences et principalement de la physique et des mathématiques 1763

Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868

Estudià a Cremona i a Pavia Fou professor a les universitats de Pisa 1863, Bolonya 1867, Roma 1873 i Pavia 1876 En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes Fou membre de l’Accademia dei Lincei

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat