Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
abast
Matemàtiques
Conjunt de tots els valors que una funció assigna a una variable.
S'anomena també recorregut , especialment en el cas de variables ordenades linealment i en estadística
gràfic

Gràfic de barres. L’altura de les barres és proporcional a la magnitud representada a l’eix de les ordenades
© fototeca.cat
Matemàtiques
Dibuix representatiu d’un conjunt de dades estadístiques.
Gràfic en espiral El valor, en cada mes, de la magnitud representada és proporcional a la distància al centre del corresponent punt de referència © fototecacat Gràfic lineal Aquest tipus de representació permet de comparar diverses sèries de dades © fototecacat Gràfic sectorial L’àrea de cada sector és proporcional al valor de la dada representada © fototecacat Gràfic simbòlic les dades a representar són proporcionals al nombre de figuires de cada línia © fototecacat
integral

El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i els termes M i…
regla de Simpson

Regla de Simpson
© fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode per a aproximar l’àrea limitada per una corba y = f(x), l’eix OX i dues rectes paral·leles x = a i x = b.
El mètode suposa que els petits arcs de la corba són aproximables mitjançant arcs de paràbola que passen pel punt mitjà i pels punts terminals de l’arc considerat La fórmula que hom obté amb aquesta aproximació és usant les sèries de Taylor fins als termes quadràtics on l’interval a,b ha estat dividit en 2 n subintervals a, x 1 , x 2 , , x 2 n - 1 , b , i y a , y 1 , y 2 , , y 2 n - 1 , y b són les respectives ordenades d’aquests punts, y i = f x i La diferència numèrica entre l’àrea real i aquesta àrea aproximativa A , és fitada per la quantitat M b-a 5 /1802 n 2 , on…
sinusoide
Matemàtiques
Corba les ordenades de la qual són proporcionals als sinus de les abscisses corresponents.
L’equació general de la sinusoide és f x = A sin Bx , on A i B són constants
producte cartesià de dos conjunts
Matemàtiques
Donats dos conjunts, A i B, conjunt A x B format per totes les parelles ordenades (a, b) en què a ∈A i b ∈B
.
mediana
Matemàtiques
En un conjunt de dades o d’observacions estadístiques, ordenades de menor a major, dada situada en el centre, és a dir, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota.
En el cas que el nombre de dades sigui parell, hom pren com a mediana la mitjana de les dues dades centrals
historiograma
Matemàtiques
Representació gràfica d’una sèrie d’observacions, ordenades i expressades en funció del temps, relatives a una variable física, econòmica, meteorològica, etc, que permet de posar de manifest la tendència, la periodicitat i, en general, la variabilitat de la magnitud considerada.
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…
conjunt

Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…