Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
correspondència
Matemàtiques
Una correspondència entre dos conjunts A
i B
és definida com un subconjunt del producte cartesià A × B
.
És fàcil de relacionar aquesta definició amb la idea intuïtiva de correspondència per exemple, si A és el conjunt dels països, i B el dels idiomes, la correspondència tal idioma es parla a tal país determina exactament un subconjunt de A × B el de les parelles a, b tals, que en el país a es parla l’idioma b En una correspondència el conjunt d’elements de A que apareixen com a primers elements de parelles de la correspondència és anomenat domini , i el conjunt d’elements de B que apareixen com a segons elements en les parelles de la correspondència,…
quadrilàter simple
Matemàtiques
Figura formada per quatre rectes i les successives interseccions en parelles.
quadrat grecollatí d’ordre
n

Quadrat grecollatí d'ordre 4
Matemàtiques
Taula quadrada de parelles ((aij, bij)), que s’obté superposant dos quadrats llatins d’ordre n, (aij) i (bij), de manera que les n2 parelles obtingudes són diferents entre elles.
És anomenat també quadrat billatí o quadrat llatí ortogonal teorema de Bose-Parker-Shrikhande
problema de les paraules
Matemàtiques
Problema d'àlgebra.
D’una banda si hom disposa d’un alfabet finit OOO = {a 1 ,,a n } i, per concatenació, construeix els mots M = ζ 1 ζ r , on cada símbol ζ i és una de les lletres a j ∈ OOO d’aquest alfabet i r ∈ ℕ si, d’altra banda, hom disposa d’un cert diccionari que estableix l’equivalència de certes parelles de mots i, finalment, hom accepta el fet que, en substituir en un mot M = M 1 mM 2 un cert sumbmot m per un altre mot m´ equivalent, obté un mot equivalent M´ = M 1 m' M 2 Cal plantejar la pregunta següent donats dos mots arbitraris M i N , hi ha algun algorisme que permeti de decidir si…
nombre enter
Matemàtiques
Nombre que determina quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
La manera més simple d’introduir els nombres enters, positius i negatius, és imaginar una escala gràfica en la qual, a partir d’un punt elegit com a origen i designat amb el nombre zero , que no és positiu ni negatiu, hom senyala segments iguals en un sentit i en l’altre, designats amb els nombres naturals successius 1, 2, 3, , als quals hom afegeix, per tal de distingir els sentits, el signe + o el signe - Des d’aquest punt de vista, hom pot dir que un nombre enter és un nombre natural precedit d’un signe +o- Aquesta manera d’introduir els nombres enters, que és molt útil des del punt de…
angle

Diversos tipus d’angles
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Regió del pla limitada per dues semirectes d’origen comú.
Per a mesurar angles hom utilitza diverses unitats l’angle recte, el grau sexagesimal, el grau centesimal i el radian El grau sexagesimal és obtingut dividint el cercle en 360 parts iguals El grau es divideix en 60 minuts i el minut en 60 segons Les abreviatures són ° grau, ′ minut, ″ segon Per exemple, 23° 27′ 35″ es llegeix 23 graus , 27 minuts i 35 segons El transportador d’angles permet fer mesures directes d’angles dibuixats en graus sexagesimals El grau centesimal és obtingut dividint l’angle recte en 100 parts iguals El grau es divideix en 100 minuts i el minut en 100 segons El símbol…
producte cartesià de dos conjunts
Matemàtiques
Donats dos conjunts, A i B, conjunt A x B format per totes les parelles ordenades (a, b) en què a ∈A i b ∈B
.
gràfic | gràfica
Matemàtiques
Subconjunt del producte cartesià A × B de dos subconjunts; es tracta doncs, d’una colla de parelles d’elements (a, b), on a ∈A i b ∈B.
En el cas que A i B siguin, respectivament, el domini de definició i la imatge d’una funció, el gràfic corresponent és anomenat també gràfica funcional o corba associada a la funció
grup alternat
Matemàtiques
Sigui n un nombre natrual >2, és el conjunt de les permutacions parelles del conjunt {1,2,...,n}, que és un subgrup normal del grup simètric OOO n
.
angles corresponents

Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats
Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, ambdós a un mateix costat de la secant, un d’ells intern i l’altre extern i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles corresponents són iguals