Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
con
con
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cos limitat per un pla que conté una corba tancada (base del con) i pel conjunt de semirectes que, partint d’un punt fix (vèrtex del con) exterior al pla de la base, recolzen sobre la corba.
Es parla de con circula r si la base és una circumferència En un con circular, si la projecció del vèrtex sobre el pla de la base coincideix amb el centre, es parla de con recte , en cas contrari es parla de con oblic Els segments que tenen per extrems el vèrtex i un punt qualsevol de la base s’anomenen generatrius l’altura d’un con és la distància del vèrtex al pla de la base El volum d’un con és un terç de l’àrea de la base per l’altura L’àrea lateral d’un con circular recte és π rg , essent r el radi de la base i g la longitud de la generatriu
derivable
Matemàtiques
Dit d’una funció que admet derivada.
Més exactament, hom parla de funció derivable a l’esquerra o derivable a la dreta en un punt si la funció té derivada a l’esquerra o a la dreta en aquest punt, respectivament Hom diu que una funció és derivable en un punt si hi és derivable a l’esquerra i a la dreta Hom parla també de funcions derivables en un interval obert o tancat f és derivable en l’interval obert a,b si és derivable en tot punt d’ell, i f és derivable en un interval tancat a,b si és derivable en a,b i ho és a la dreta de a i a l’esquerra de b
subadditivitat
Matemàtiques
Propietat d’una funció f tal, que, per a tot x, y del seu domini, essent x+y del domini, compleix f(x+y) ≤f(x) + f(y) o bé f(x+y) ≥f(x) + f(y).
Si es compleix la igualtat, hom parla aleshores d' additivitat
radiació
Matemàtiques
Conjunt de figures geomètriques que tenen un punt comú.
Així, hom parla de radiació de rectes o de radiació de plans
cilindre
Matemàtiques
Cos reglat generat per una corba plana (directriu) que estrasllada segons una direcció no paral·lela al pla de la corba.
Així, es parla de cilindre ellíptic , hiperbòlic , parabòlic , etc per a indicar la corba directriu
multiplet
Matemàtiques
En un conjunt, conjunt de n elements disposats ordenadament.
Quan n = 2, hom parla de parella , quan n = 3, de triplet, i quan n = 4, de quatern
matriu triangular
Matemàtiques
Matriu quadrada tal que tots els elements que formen les diagonals secundàries, situades o bé per damunt de la diagonal principal o bé per sota de la diagonal principal, són nuls.
En el primer cas, hom parla de matriu triangular superior i en el segon, de matriu triangular inferior
funció homogràfica
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂdefinida per f(z)=(az+b)/(cz+d) quan z≠∞ i z≠-d/c, i per f(∞)=a/c i f(-d/c)=∞.
Quan ad - bc ≠0 hom parla de funció homogràfica pròpia , i quan ad - bc =0 de funció homogràfica impròpia
rosa
rosa
Matemàtiques
Corba plana algebraica que és la corba pedal d’una epicicloide respecte del centre, d’equació polar r = k cos (ma), de manera que, si m és un nombre enter senar, hi ha m pètals i, si m és parell, hi ha 2m pètals.
Si m = 3, es parla del trifoli si m = 2, és un quadrifoli, i si m = 1 ⁄ 3, és la corba pedal d’una cardioide