Resultats de la cerca

Té dues branques, l' estadística descriptiva , desenvolupada ja als s XVIII i XIX, i l' estadística teòrica , que s’ha desenvolupat principalment al s XX Als Països Catalans, la primera anàlisi estadística és l' Estadística de Barcelona en 1849 , de Laureà Figuerola es refereixen també a la ciutat les publicacions a la Teoría general de la urbanización 1867, d’Ildefons Cerdà, i els treballs de Gumersind Colomer i Codina 1883 i de Pere Garcia i Fària 1893 A Mallorca és important el treball de Casimir Urech i Cifre Estudios sobre la riqueza territorial de las islas Baleares 1869 Un…

Fou professor d’àlgebra i de geometria analítica a les universitats de Messina i de Torí Escriví nombrosos estudis sobre matemàtiques i sobre geometria en publicacions científiques

Ha fet estudis sobre àlgebra, anàlisi, teoria de funcions, equacions diferencials algèbriques, etc Entre les seves publicacions cal esmentar Theory of Functions 1947, Integration in Finite Terms 1948 i Differential Algebra 1950

Fou alumne i amic de Descartes Ideà un aparell per a mesurar les distàncies estellars i una màquina de sumar cilíndrica estudià també els experiments baromètrics de Torricelli, que després exposà detalladament en diverses publicacions

Es graduà a Moscou el 1927 Féu recerques i publicacions sobre la teoria d’equacions en derivades parcials, la teoria de probabilitats i les equacions diferencials ordinàries Fou condecorat amb l’orde de Lenin i rebé diversos premis, com el de l’estat 1946

Té com a finalitat l’elaboració de dades estadístiques relacionades amb les Illes Balears Al llarg de la seva història ha publicat un elevat nombre de revistes, llibres i treballs en suports informàtics Manté una pàgina web que permet accedir a la majoria de les seves publicacions i que dóna la informació que recull

A partir del 1925 fou professor a la Universitat d’Hamburg, però el 1937 se n'anà als EUA El 1958 retornà a la Universitat d’Hamburg És un dels principals exponents de la moderna escola alemanya i els seus treballs han obert noves vies de recerca en tots els camps de l’àlgebra moderna, principalment en teoria dels nombres i en geometria algèbrica Les seves publicacions més importants són Theorie der Gammafunktion 1931, Galois theory 1942, Geometric algebra 1957 i Field Theory 1961

Cec des de catorze anys, es graduà a la Universitat de Moscou el 1929, on tingué càrrecs acadèmics Féu recerques en topologia algèbrica, camp en el qual descobrí una llei general de dualitat Entre les seves nombroses publicacions destaca la dedicada als grups topològics 1938 Des dels anys cinquanta es dedicà sobretot a problemes de matemàtica aplicada Membre de l’Acadèmia Soviètica de les Ciències 1959, rebé nombrosos guardons, entre els quals el premi Lenin 1962 El 1970 fou elegit vicepresident de la Unió Internacional de Matemàtics

Afectat de paràlisi des del naixement, que li causà una dependència absoluta, fou pràcticament autodidacte en les matèries científiques Dictava els seus treballs primer a la seva mare i, en morir aquesta 1955, a les seves cosines Inclinat aviat cap a la matemàtica, començà la seva tasca d’investigació amb un treball sobre sumació de sèries que fou publicat a Comptes Rendus , de l’Académie des Sciences de París 1938 Des de llavors treballà en relació amb l’escola de Jacques Hadamard  i contribuí al progrés de la teoria de funcions, especialment la teoria clàssica de les funcions analítiques d’…

Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en collaboració amb la…