Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
sentit
Física
Matemàtiques
Cadascuna de les dues maneres en què hom pot recórrer una línia determinada.
Generalment els dos sentits possibles d’una direcció són anomenats sentit positiu i sentit negatiu i fixats convencionalment
natural
Matemàtiques
Dit de la propietat que pot ésser demostrada sense recórrer a artificis o a invencions enginyoses.
model
Matemàtiques
Teoria o descripció matemàtica d’un objecte o fenomen real.
L’estudi d’un mateix fenomen real segons diferents criteris permet d’estudiar aquest fenomen mitjançant diferents models matemàtics Creat un o diversos models d’un fenomen, cal recórrer al problema de la verificació o adequació entre el model i la realitat observada Així, per exemple, la teoria de la probabilitat dóna un model dels fenòmens anomenats aleatoris o estocàstics En lògica, un model d’una teoria T és una estructura del llenguatge L T de primer ordre de la mateixa teoria, en la qual estructura tots els axiomes de la teoria tenen valor
Eduard Torroja i Caballé
Matemàtiques
Matemàtic.
Catedràtic a la Universitat de València i a la de Madrid, on explicà geometria durant quaranta anys Exercí una gran influència amb la seva obra Tratado de la geometría de la posición 1899 i amb la seva acció personal en la formació dels matemàtics espanyols de la primera meitat del segle XX desenvolupà considerablement la geometria amb el mètode sintètic, és a dir, sense recórrer a procediments algèbrics Fou membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de l’any 1893 Els seus treballs més importants són la Teoría geométrica de las curvas y superficies…
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…