Resultats de la cerca

Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay ‘Les guerres del Senyor’, sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme

Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de…

Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi havia el de…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…