Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
constant
Matemàtiques
Quantitat que té sempre el mateix valor, per exemple el nombre π.
De vegades també reben el nom de constants arbitràries els paràmetres paràmetre
semireticle
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual, donats dos elements, sempre existeix el suprem (element que és el més petit major que els dos donats).
També és possible la definició dual, que exigeix l’existència d’un ínfim
moment
Matemàtiques
Valor determinat pel paràmetre en la representació paramètrica d’una corba.
Aquest paràmetre, en física és sempre el temps
angle polar
Matemàtiques
Coordenada que forma part d’un sistema de coordenades polars del pla, i que indica l’angle format per l’eix de les abscisses i la semirecta que determina el punt donat amb l’origen.
L’angle polar és sempre la segona coordenada
àlgebra
Matemàtiques
Anell B que esdevé un A-mòdul a causa d’un homomorfisme entre un anell A i B.
Tot anell és sempre una ℤ-àlgebra, en què ℤ denota l’anell dels nombres enters
factor
Matemàtiques
Nombre que expressa el quocient de dues magnituds de la mateixa espècie, per la qual cosa és adimensional.
Aquesta definició estricta no ha estat sempre aplicada, i hom confon sovint els factors amb els coeficients
superfície helicoidal
Superfície helicoïdal
Matemàtiques
Superfície reglada engendrada per una recta que es mou recolzant sobre l’hèlix i a l’eix de l’hèlix i sempre perpendicular a aquest eix.
Hom pot definir la superfície helicoidal ordinària com una superfície reglada que té per directrius una hèlix, el seu eix i la recta de l’infinit dels plans perpendiculars a l’eix És la superfície que conté les arestes dels graons d’una escala de cargol
nombres de Liouville
Matemàtiques
Nombres irracionals x tals que, donat un nombre natural qualsevol k, existeix un nombre racional m/n (n>1) que acompleix la desigualtat |m/n-x| < 1/nk.
Els nombres de Liouville són transcendents, i entre dos nombres reals sempre n'hi ha un de Liouville
logaritme augmentat
Matemàtiques
Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.
L’artifici consisteix a sumar a la característica el nombre de desenes positives que calgui per tal que sigui positiva, tot posant aquest nombre de desenes com a superíndex de la característica superíndex que hom anomena augment Així, hom substitueix la característica negativa a per 10 n - a n , n essent un nombre enter positiu tal que 10 n > ¦ a ¦ Els logaritmes augmentats foren ideats per tal de disminuir les probabilitats d’error en les operacions amb logaritmes en certs tipus de càlculs, com en els de navegació astronòmica, artilleria, topografia, etc
component connexa
Matemàtiques
En un espai topològic, subespai connex
.
Sigui un punt x d’un espai topològic , és la unió de tots els subconjunts connexos de X que contenen x Les components connexes són sempre tancades i, si són diferents són disjuntives