Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
arc sinus
arc sinus
funció sinus
Representació gràfica del sinus d’un angle (a dalt) i de la funció sinus (a baix)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció sin: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →sin (x) on sin(x) és el sinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1,1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció cosinus per la derivada d sin x / dx =cos x , d cos x / dx = -sin x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió sin x= e i x - e i x /2 i , relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció sinus complex
funció sinus hiperbòlic
Matemàtiques
Funció sh: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →sh x, on sh x és el sinus hiperbòlic del nombre real x.
funció sinus complex
Matemàtiques
Funció sin: ℂ→ℂdefinida per l’assignació z →(eiz-e-iz)/2i.
És una de les sis funcions trigonomètriques complexes
sinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x i y, i un segment de longitud unitat OP que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x, valor de la projecció de OP sobre l’eix y
.
Aquesta projecció és el sinus de l’angle α i és denotada per sinα El sinus de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és el sinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al sinus d’un angle són sinα+β = sinα cosβ - cosα sinβ sin-α = -sinα sinα sinβ = cosα-β - cosα+β/2 sinα + sinβ = 2 sinα+β/2 cosα-β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α+sin 2 α=1
funció sinus hiperbòlic complex
Matemàtiques
Funció sh: ℂ→ℂdefinida per l’assignació z → (ez-e-z)/2, on ez és la funció exponencial complexa.
Se satisfà que sh z = -i sin iz i que sin z = 1/ i ch iz , on sin és la funció sinus complex
sinus hiperbòlic d’un nombre real
Matemàtiques
Donat un nombre real x, real sh(x) definit per sh(x)=(ex-e- x )/2.
trigonometria
1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar…
cercle goniomètric
cercle goniomètric
Matemàtiques
Circumferència de radi unitat el centre de la qual és l’origen d’un sistema de coordenades cartesianes (eixos perpendiculars).
És emprat per a definir les raons trigonomètriques d’un angle sinus, cosinus, tangent, etc