Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
superfície reglada
Superfícies reglades
Matemàtiques
Superfície engendrada per una família infinita de rectes que depenen d’un paràmetre.
Cadascuna d’aquestes rectes és anomenada generatriu de la superfície els procediments habituals per a definir-les són donar les equacions d’una recta en l’espai amb un paràmetre variable, o bé donar tres corbes directrius i prendre com a generatrius les rectes que recolzen sobre aquestes tres corbes Hi ha dues classes de superfícies reglades si en tots els punts d’una mateixa generatriu la superfície té el mateix pla tangent, es tracta d’una superfície desenvolupable , i la superfície pot ésser construïda cargolant oportunament un o diversos trossos de paper però si en cada punt…
gènere d’una superfície tancada
Gènere de tres superfícies tancades
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Nombre natural, invariant per homeomorfisme, que indica la quantitat de forats que té una superfície tancada.
Així, el tor té gènere 1 Tota superfície tancada orientable de gènere k és homeomorfa a l’esfera amb k nanses
aplicables
Matemàtiques
Dit de dues superfícies quan hom pot establir entre els punts de l’una i de l’altra una correspondència que conserva les llargades.
Les superfícies aplicables a un pla són superfícies desenvolupades
bicòncau | bicòncava
Lent bicòncava
© fototeca.cat
Eduard Torroja i Caballé
Matemàtiques
Matemàtic.
Catedràtic a la Universitat de València i a la de Madrid, on explicà geometria durant quaranta anys Exercí una gran influència amb la seva obra Tratado de la geometría de la posición 1899 i amb la seva acció personal en la formació dels matemàtics espanyols de la primera meitat del segle XX desenvolupà considerablement la geometria amb el mètode sintètic, és a dir, sense recórrer a procediments algèbrics Fou membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de l’any 1893 Els seus treballs més importants són la Teoría geométrica de las curvas y superficies desarrollables 1904 i…
Jean Gaston Darboux
Matemàtiques
Matemàtic francès.
La major part dels seus treballs es desenvoluparen en el camp de la geometria Publicà memòries sobre l’estudi de les superfícies ortogonals 1864-66, equacions diferencials de segon ordre en derivades parcials 1870 —per a les quals proposà un nou mètode d’integració—, aproximació de funcions, funcions discontínues, etc Una de les seves obres més importants, Leçon sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal 4 volums, 1887-96, constitueix una síntesi dels treballs duts a terme en els camps de la geometria i del càlcul durant el s XIX…
singular
Matemàtiques
Dit del punt d’una corba o d’una superfície que no és ordinari (o simple), és a dir, que és isolat, o no admet tangent, o és un punt d’encreuament.
És un concepte clau de la geometria diferencial en l’estudi de corbes i superfícies
biconvex | biconvexa
Lent biconvexa
© fototeca.cat
intersecció
Matemàtiques
Conjunt format per elements que pertanyen alhora a dos conjunts o més.
La intersecció de dos conjunts, A i B , és denotada per A ∩ B , i es llegeix A intersecció B En geometria, hom parla d’interseccions entre corbes i superfícies
Zenodor
Matemàtiques
Matemàtic grec de l’escola d’Alexandria.
Comparà les superfícies dels polígons isoperímetres i arribà a la conclusió que el cercle és el que enclou l’àrea màxima arribà també a una conclusió anàloga pel que fa a l’esfera