Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
nombre transcendent
Matemàtiques
Nombre real no algèbric; per exemple e, π, els nombres de Liouville, etc.
funció transcendent
Matemàtiques
Funció que no és algèbrica, és a dir que en el seu desenvolupament en sèrie de potències hi ha un nombre infinit de coeficients no nuls.
En són exemples la funció exponencial, la funció logarítmica, i les funcions trigonomètriques o hiperbòliques
teorema d’Hermite
Matemàtiques
Teorema que afirma que el nombre e és un nombre transcendent.
Fou demostrat per ChHermite el 1873 L’extensió del teorema, que afirma que per a qualsevol nombre algèbric α, el nombre e α és un nombre transcendent, és conegut com a teorema d’Hermite-Lindemann
e
Matemàtiques
Nombre irracional i transcendent definit per
.
Els primers coeficients de la seva expressió decimal illimitada són e= 2,7182818284590 És el límit de la sèrie i és relacionat amb els altres nombres fonamentals de la matemàtica per l’expressió e iπ +1 = 0 La funció de ℝen ℝdefinida per x → e x és la funció exponencial,i la definida per és la funció logarítmica , que assigna a cada nombre real el seu logaritme natural o neperià El nombre e i les funcions associades són de gran interès i utilitat en física i matemàtiques
nombre de Gould
Matemàtiques
Nombre donat per l’expressió [[ln(640×3203+744)]/π]2.
És un nombre enter mitjançant un nombre transcendent és igual a 163 seguit de trenta zeros decimals, un dos, etc
espiral d’Arquimedes

espiral d’Arquimedes (m = 1)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana transcendent d’equació polar rm = kmθ.
En el cas de l’espiral clàssica d’Arquimedes, m = 1, però també són espirals d’Arquimedes l’espiral de Fermat, on m = 2, i l’espiral hiperbòlica o recíproca, on m = -1
pi
Matemàtiques
Lletra grega adoptada per a representar la raó constant que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre: 3,141592....
Les fórmules de càlcul són longitud de la circumferència, 2πR àrea del cercle, πR 2 àrea de l’esfera, 4πR 2 volum de l’esfera, Pi és inicial del mot grec περιφέρεια ‘circumferència’ L’ús d’aquesta lletra grega per a designar la relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre es remunta solament al segle XVII, i es generalitzà a partir de la publicació de l’obra d’Euler Introductio in analysim infinitorum el mateix Euler i J Bernoulli usaren P i c , respectivament, com a símbol representatiu A Egipte s'havien fet aproximacions empíriques del valor de π Fou Arquimedes qui…
corba

Corbes cúbiques i quàrtiques
Matemàtiques
Lloc geomètric que és la trajectòria d’un punt que es mou amb un sol grau de llibertat.
Una corba sempre pot ser considerada com una infinitat simple de punts, i aquest és el plantejament adoptat pels matemàtics en l’estudi de les corbes contínues topologia En aquest sentit, una corba és el conjunt de punts de ℝ n que és homeomorf amb un interval a , b ⊂ ℝ Seguint Menger hom podria considerar les corbes al pla espai com a objectes de dimensió topològica 1 ja que tota circumferència superfície esfèrica de centre un punt de la corba la talla en un conjunt de punts de dimensió zero punts que són centres de circumferències superfícies esfèriques que no contenen altres punts del…
Jean-Baptiste le Rond D’Alembert
Filosofia
Música
Matemàtiques
Física
Enciclopedista francès.
Fill natural del cavaller Destouches i de Madame de Tencin El 1739 publicà una Mémoire sur le calcul intégral , que li valgué d’ésser admès el 1741 a l’Académie des Sciences Dos anys més tard publicà la seva obra fonamental, Traité de dynamique Continuà dedicant-se a les investigacions científiques Recherches sur la courbe que forme une corde tendue mise en vibration 11947, Recherches sur les équinoxes 1749, Essai d’une nouvelle théorie sur la résistance des fluides 1752, els resultats de les quals foren publicats en Opuscules mathématiques 1761-80, 8 vols, on també figuren la Théorie…
,
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…