Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
càlcul de variacions
Matemàtiques
Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.
El problema consisteix a determinar les variables dependents, de manera que la integral sigui màxima o mínima En el cas més simple, la integral és de la forma on cal determinar la funció y x de manera que I sigui màxima o mínima També poden ésser considerades integrals de la forma on y 1 , , y n són funcions de x desconegudes o bé integrals múltiples tals com on z = z x,y és desconeguda com també poden ser-ho com integrals múltiples d’ordre superior o de diverses variables dependents L’integrant pot ésser també una funció en la qual intervinguin derivades parcials d’ordre superior En el…
variació
Matemàtiques
Qualsevol successió de n elements d’un conjunt de cardinal m, els quals són diferents dos a dos.
El conjunt de totes les possibles variacions de m elements presos de n en n , V n m , té cardinal El quocient de V n m per les possibles permutacions dels n elements P n = n = n n -1 21, dona el nombre de combinacions C n m dels m elements presos de n en n combinació Hom pot repetir cada element un nombre de vegades qualsevol, i això dona lloc a les variacions amb repetició VR n m El nombre d’aquestes és donat per l’expressió VR n m = m n
combinatòria
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia la formació de subconjunts partint d’un conjunt donat, tenint en compte el nombre i l’ordenació dels seus elements.
Dins el camp de la combinatòria és d’especial interès l’estudi de les variacions variació, combinacions combinació i permutacions permutació
Johann Radon
Matemàtiques
Matemàtic austríac.
Estudià el càlcul de variacions, que aplicà a la geometria diferencial Participà activament en la definició de la teoria general de la integració
Hermann Amandus Schwarz
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Féu recerques en geometria diferencial, teoria de funcions, funcions ellíptiques, càlcul de variacions, variables complexes, etc Establí la desigualtat que duu el seu nom i un conegut teorema sobre les variables complexes
Pierre Frédéric Sarrus
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom
configuració
Matemàtiques
Terme de gran abast que designa tots aquells objectes matemàtics que consisteixen, bàsicament, en un conjunt finit d’elements i en una família de parts del conjunt, ambdós satisfent unes certes condicions de regularitat algèbriques o topològiques.
Són configuracions objectes tan distints com les variacions, les combinacions o les permutacions d’un conjunt d’elements, o com les diferents disposicions de paquets de mides desiguals en l’interior d’una maleta
Karl Theodor Wilhelm Weierstrass

Karl Theodor Wilhelm Weierstrass
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Contribuí a la teoria de funcions, estudià les funcions abelianes, les ellíptiques, les variables complexes, el càlcul de variacions i la convergència de les sèries i enuncià el teorema que duu el seu nom Fou rector de la Universitat de Berlín 1873-97
Constantin Carathéodory
Matemàtiques
Matemàtic alemany, d’origen grec.
Treballà en l’àmbit del càlcul de variacions, de la teoria de funcions de variable complexa, en òptica geomètrica construí aparells de projecció, mecànica i termodinàmica formulà el principi de Carathéodory Fou pioner de l’axiomatització de la teoria de la mesura i de la teoria de camps, que considerà relacionada amb el càlcul diferencial en derivades parcials
càlcul
Matemàtiques
Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o, en general, d’un problema.
El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica