Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cargol cònic
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, amb la conquilla cònica, de base ampla i de poca altura, i de colors molt vistosos.
Viu en aigües profundes i és comú a les costes de la península Ibèrica
planorbe
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats, ordre dels basomatòfors, de la família dels planòrbids, caracteritzats pel fet de tenir la closca prima i plana, d’una longitud inferior a 2 cm i amb l’espiral desenvolupada en un pla.
Habiten entre els vegetals, a les aigües estancades, i són relativament comuns als Països Catalans
ampul·lària
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que tenen l’aparell respiratori talment constituït que poden respirar a l’aire i a l’aigua.
Durant l’estació seca s’enterren en el fang i poden resistir molt temps en aquest estat Viuen a les aigües dolces dels països tropicals
eulamel·libranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs de la classe dels lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir dos parells de brànquies laminars, unides per parts transversals.
Presenten gairebé sempre dos sifons i dos músculs adductors Habiten a la mar i a les aigües dolces Algunes espècies són comestibles i molt apreciades cloïssa, escopinya de gallet, etc
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
venèrids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment.
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles
xel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniforme i més clara.
Té les dues valves bombades, i al costat de la xarnera hi ha dues expansions laminars com les de la petxina de pelegrí, però asimètriques D’uns 5-8 cm, habita els fons de sorra i de pedres petites per sota dels 10 m de fondària És relativament comú a les aigües dels Països Catalans, on és comercialitzat a causa de la seva carn gustosa
cloïssa
Cloïsses
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, d’uns 5 cm d’amplada i 8 cm de llargada, amb les valves ovals i recorregudes per unes fines estries radials que es creuen amb unes altres de concèntriques.
Tenen una coloració variable groguenca, verdosa o grisosa La seva carn és molt apreciada, crua o en conserva Viuen enfonsades en el fang o en llocs de sorra fina i d’aigües tranquilles Hom n'efectua la recollecció amb rasclet, o amb la mà en llocs on hi ha marees, i dura tot l’any, però especialment a l’estiu i a la tardor
castanyó
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes, semblant a la sípia, però més petit (20 cm).
És bentònic, viu en aigües més profundes que la sípia i comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó La conquilla interna escut és semblant a la de la sípia però té un fibló terminal llarg que sobresurt de l’animal viu i que ha fet que a certes regions de les costes catalanes l’animal sigui anomenat alternativament sípia de punxa o castanyó de punxa
tetis
Cara dorsal del Tethys leporina
© fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·lusc gastròpodes
opistobranquis del subordre dels nudibranquis, de la família dels tètids, de cos oval i deprimit, força gros —entre 15 i 20 cm de llargada—, el cap molt ample i proveït d’una àmplia expansió laminar, i el dors amb dues sèries longitudinals d’apèndixs lobulars i una filera longitudinal de brànquies filiformes.
Neden mitjançant contraccions de tot el cos i mouen violentament les antenes, les expansions dorsals i l’expansió laminar cefàlica Habiten en fons, on es nodreixen de peixos morts, de petits lamellibranquis i d’ofiuroïdeus, però durant la primavera i la tardor pugen a la superfície nedant i s’alimenten de plàncton Són luminescents L’espècie Tleporina Y fimbriata , de color grisós i semitransparent, és comuna sobre el fons fangós de les aigües marines dels Països Catalans