Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
ballaruga
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.
Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes, que en clavar-…
cauri
Cauri
© Fototeca.cat-Corel
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí del grup de les porcellanes, de la subclasse dels prosobranquis, amb la conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós.
Es troba a les costes de les Maldives, Borneo i arxipèlag de Goló
cargol cònic
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, amb la conquilla cònica, de base ampla i de poca altura, i de colors molt vistosos.
Viu en aigües profundes i és comú a les costes de la península Ibèrica
tellerina
Tellerina
© Fototeca.cat-Corel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels donàcids, d’uns 2-3 cm de llargada, de closca allargada i aparentment triangular amb les vores dentellades, color violeta fosc a la cara interna i rosat groc a l’externa.
Abunda als fons fangosos i arenosos del litoral, i és molt apreciada com a marisc cru o cuinat Abunda a les costes dels Països Catalans
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
navalló
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, que té la conquilla ovalada, de 13 a 14 cm de longitud, una mica entreoberta en ambdós extrems, i la xarnera molt llarga.
Té els sifons llargs i soldats entre ells Habita colgat molt profundament a la sorra i només treu els sifons a l’exterior N'hi ha a les costes catalanes
tellina
Tellina
Emanuele (CC BY-NC 4.0)
Malacologia
Mol·lusc de la subclasse dels eulamel·libranquis, de la família dels tellínids, de valves oblongoallargades, blanques per fora i rosades a l’interior, d’uns 3-4 cm de llargada i amb la xarnera finament dentada.
Habita sobre fons de sorra i fang, on xucla les petitíssimes algues de les quals es nodreix És comestible, bé que no gaire apreciada Habita a la Mediterrània i hom la troba a les costes dels Països Catalans
solènids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de closca allargada i rectangular, amb els extrems anterior i posterior oberts.
Viuen colgats en fons de sorra o fang a poca fondària i en posició vertical Són comestibles i molt apreciats Entre les espècies més comunes a les costes dels Països Catalans hi ha la navalla Ensis ensis , el ganivet Ensis siliqua i la caravella Solenocurtus antiquatus
tetrabranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes que inclou espècies amb 4 brànquies, nombrosos tentacles, cos protegit per una closca externa dividida en membranes i cambres separades per envans transversals, de les quals l’animal només ocupa la més externa, que és la formada darrerament, i és unit mitjançant un múscul, el sifó, a la cambra inicial, la darrera.
El cor és dividit en quatre cavitats Actualment només n'hi ha una forma viva, el nàutil , nadiu del Pacífic, d’uns 70 cm de diàmetre, que, bé que normalment habita als fons abissals, en determinades èpoques de l’any s’apropa a les costes nedant Els tetrabranquis foren molt abundats durant l’era secundària cal destacar-ne l'ammonit
castanyó
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes, semblant a la sípia, però més petit (20 cm).
És bentònic, viu en aigües més profundes que la sípia i comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó La conquilla interna escut és semblant a la de la sípia però té un fibló terminal llarg que sobresurt de l’animal viu i que ha fet que a certes regions de les costes catalanes l’animal sigui anomenat alternativament sípia de punxa o castanyó de punxa