Resultats de la cerca

Tenen nombrosos tentacles, molt prims, que en algunes formes fòssils són desproveïts de ventoses Posseeixen dos parells de brànquies i de nefridis Hom coneix membres d’aquest grup des del període cambrià Pràcticament tots els representants d’aquest grup s’han extingit, llevat d’alguns exemplars del gènere Nautilus , anomenat vulgarment nàutil

Utilitzats durant les últimes dècades en aquaris domèstics, els cargols poma s’han estès i han esdevingut plaga a diferents zones del planeta L’estiu del 2009 foren detectats els primers exemplars de cargol poma al delta de l’Ebre, on s’alimenta de brots d’arròs La ràpida extensió de la plaga a l’hemidelta esquerre obligà a posar en pràctica diverses tècniques per a la seva erradicació

Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és compresa…

Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…

Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes, que en clavar-…