Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
filibranquis
Filibranquis
© C.I.C. Moià
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir les brànquies formades per filaments allargats i plegats en nansa.
No tenen múscul adductor anterior, o bé hi és molt reduït, i el peu és curt i no serveix per a la locomoció Es nodreixen de plàncton Pertanyen a aquest ordre la majoria de molluscs aquàtics comestibles musclos, dàtils de mar, ostres, cloïsses, etc
cloïssa
Cloïsses
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, d’uns 5 cm d’amplada i 8 cm de llargada, amb les valves ovals i recorregudes per unes fines estries radials que es creuen amb unes altres de concèntriques.
Tenen una coloració variable groguenca, verdosa o grisosa La seva carn és molt apreciada, crua o en conserva Viuen enfonsades en el fang o en llocs de sorra fina i d’aigües tranquilles Hom n'efectua la recollecció amb rasclet, o amb la mà en llocs on hi ha marees, i dura tot l’any, però especialment a l’estiu i a la tardor
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són comestibles,…
dàtil de mar

Dàtil de mar
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels mitílids, d’uns 8 cm de longitud, molt freqüent a les costes dels Països Catalans, principalment al Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat.
La closca té forma allargada, amb les línies de creixement molt marcades, i és de color marronós Hom el troba en les roques calcàries, on excava llargues galeries La roca que ha allotjat dàtils de mar pot ésser localitzada perfectament a causa d’aquestes perforacions, que hom no troba mai en altres menes de roques És una espècie molt preada des del punt de vista gastronòmic, el valor de la qual augmenta per la dificultat d’obtenir-ne en quantitats comercials
pop

Pop
© Lluís Prats
Malacologia
Nom genèric dels mol·luscs octòpodes de la família dels octopòdids.
Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és compresa…
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…