Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la…
buccí
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis, de closca petita en espiral i obertura ampla.
Habita principalment a les mars fredes
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’aparell…
ballaruga
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.
Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes,…
cargol

Cargol bover
Parent Géry (CC BY-SA 3.0)
Alimentació
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites…
ballaruga
Malacologia
Petit cargol de mar, de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla allargada i llisa, com de porcellana, de color fosc amb taques blanques i amb l’obertura llarga i ampla.
És molt freqüent al litoral mediterrani
clausília
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, terrestres, de la subclasse dels pulmonats, de conquilla fusiforme allargada (atenyen 1,5 cm), amb l’obertura tancada per una membrana elàstica que rep el nom de clausílium
.
Habiten sota les pedres, entre les molses i, en general, en llocs relativament humits
estenoglossos
Malacologia
Subordre de mol·luscs gastròpodes prosobranquis que tenen la ràdula estreta i l’obertura de la closca prolongada en un canal o sifó més o menys llarg i tancada per un opercle corni.
Tenen el sistema nerviós concentrat, i els sexes són separats La majoria són marins Algunes espècies són paràsites, i n'hi ha d’altres de depredadores o necròfagues Els representants més característics són el corn, el buccí i la ballaruga
mol·luscs
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…