Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cargol vermiforme
cargol veriforme
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse del prosobranquis, amb la conquilla allargada en forma d’una espiral desenrotllada, semblant als tubs d’alguns poliquets sedentaris.
El cos és vermiforme, amb el cap indiferenciat i proveït de quatre tentacles Viu adherit a les roques de les zones costaneres i en els fons corallins
dimiari | dimiària
Malacologia
Dit del mol·lusc lamel·libranqui proveït de dos músculs adductors.
Quan aquests dos músculs són gairebé iguals hom els anomena isomiaris isomiari, i quan són molt desiguals, anisomiaris anisomiari
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la…
cargol
Cargol bover
Parent Géry (CC BY-SA 3.0)
Alimentació
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites…
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
mol·luscs
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…
carinària
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, que ateny uns 20 cm de longitud, amb el cos allargat i transparent; té el sac visceral situat en una conquilla molt petita i fràgil, i el cap és proveït d’una probòscide i de dos tentacles no retràctils.
El peu té una ventosa amb la qual es fixa a objectes flotants Viu en alta mar i és freqüent a la Mediterrània
tetis
Cara dorsal del Tethys leporina
© fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·lusc gastròpodes
opistobranquis del subordre dels nudibranquis, de la família dels tètids, de cos oval i deprimit, força gros —entre 15 i 20 cm de llargada—, el cap molt ample i proveït d’una àmplia expansió laminar, i el dors amb dues sèries longitudinals d’apèndixs lobulars i una filera longitudinal de brànquies filiformes.
Neden mitjançant contraccions de tot el cos i mouen violentament les antenes, les expansions dorsals i l’expansió laminar cefàlica Habiten en fons, on es nodreixen de peixos morts, de petits lamellibranquis i d’ofiuroïdeus, però durant la primavera i la tardor pugen a la superfície nedant i s’alimenten de plàncton Són luminescents L’espècie Tleporina Y fimbriata , de color grisós i semitransparent, és comuna sobre el fons fangós de les aigües marines dels Països Catalans