Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
dàtil de mar
Dàtil de mar
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels anisomiaris, de la família dels mitílids, d’uns 8 cm de longitud, molt freqüent a les costes dels Països Catalans, principalment al Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat.
La closca té forma allargada, amb les línies de creixement molt marcades, i és de color marronós Hom el troba en les roques calcàries, on excava llargues galeries La roca que ha allotjat dàtils de mar pot ésser localitzada perfectament a causa d’aquestes perforacions, que hom no troba mai en altres menes de roques És una espècie molt preada des del punt de vista gastronòmic, el valor de la qual augmenta per la dificultat d’obtenir-ne en quantitats comercials
cargol vermiforme
cargol veriforme
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse del prosobranquis, amb la conquilla allargada en forma d’una espiral desenrotllada, semblant als tubs d’alguns poliquets sedentaris.
El cos és vermiforme, amb el cap indiferenciat i proveït de quatre tentacles Viu adherit a les roques de les zones costaneres i en els fons corallins
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
poliplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs amfineures, constituïda per animals primitius de cos allargat i conquilla dividida en vuit plaques més o menys articulades.
Comprèn els quitons , bentònics i marins, que habiten sobre les roques del fons i brostegen algues als Països Catalans, les espècies més comunes són Chiton corallinus, Acanthochiton communis i Lepidopleurus cajetanus
cargolí negre
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, de color fosc, i de pocs mil·límetres de longitud.
És resistent a la manca d’aigua i a la salinitat elevada, i viu en els forats de les roques costaneres, a l’abast dels esquitxos de l’aigua És propi de la Mediterrània
llebre de mar
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels tectibranquis, de la família dels aplísids, de 10 a 15 cm de llargada, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que recobreixen completament aquest i la conquilla.
És de color marró amb taques blanques Habita a la Mediterrània, sobre les roques cobertes d’algues, de les quals s’alimenta Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra A limacina i la llebre de mar bruna A depilans
litòfag | litòfaga
anòmia
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui
marí de l’ordre dels filibranquis, que té les dues valves primes, irregulars, desiguals, de tons rosats, i nacrades per dins.
La valva inferior és gairebé plana i té una perforació a través de la qual passa el bissus, calcificat, amb el qual es fixa al substrat roques, closques de cargols La valva superior és bombada hom l’empra en la fabricació d’objectes d’artesania ornamentals Les anòmies són abundants als litorals europeus
orella de mar
orella de mar
Mario Quevedo (CC BY-NC 2.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels haliòtids, d’uns 6 a 10 cm de llargada, de conquilla plana i sols lleugerament espiralada, internament recoberta d’una gruixuda capa de nacre.
Prop de la vora, la conquilla té una fila de petits forats per on surten uns tentacles de funció tàctil Habita sobre les roques de la zona litoral superior i s’alimenta d’algues És molt comuna a la Mediterrània A les mars tropicals es troben espècies més grosses, molt cercades per obtenir-ne el nacre
arca
arca
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis marins de l’ordre dels filibranquis, que poden atènyer grans dimensions; tenen la xarnera taxodont i manquen de sifons.
La superfície inferior del peu és plana, i poden reptar, bé que els adults solen viure fixats a roques o altres objectes, amb un bissus filamentós Existeixen moltes espècies d’arca que habiten totes les mars, especialment les tropicals Són comestibles L' arca de Noè o peu de cabrit A noae , anomenada també peu de cabrit, és freqüent a la Mediterrània és poc apreciada