Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
amplitud
Astronomia
Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer…
amplitud ortiva
Astronomia
Arc mesurat a l’horitzó entre el punt cardinal est i el punt per on surt un astre.
amplitud occídua
Astronomia
Arc mesurat a l’horitzó entre el punt cardinal oest i el punt per on es pon un astre.
evecció
Astronomia
Desigualtat periòdica dels valors mesurats de la longitud astronòmica de les distintes posicions de la Lluna, respecte als seus valors teòrics.
El període és de 31,807 dies, i l’amplitud, d’1° 16’ 20,4’ L’evecció és deguda als desplaçaments del perigeu de l’òrbita lunar i a les variacions de la seva excentricitat causades per l’atracció solar
Estel Polar
Astronomia
Estel α de la constel·lació de l’Ossa Menor, a una distància d’un grau del pol nord de l’hemisferi celeste.
És un sistema binari espectroscòpic, situat a una distància de 300 anys llum de la Terra La component secundària és un estel de novena magnitud, separat de l’altra component per una distància angular de 18´ La component principal és un estel supergegant d’una magnitud 2,2 És una variable cefeida amb un període de 3,97 dies, l’amplitud de la variació de la qual és de 0,2 magnituds A causa del fenomen de la precessió dels equinoccis els pols celestes descriuen un cercle al firmament durant un període de 26000 anys Com a conseqüència d’això aquest pol arribarà a una distància de tan…
Jeroni Pujades
Cronologia
Història del dret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, jurista i dietarista.
Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…
, ,