Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Hermann Karl Vogel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol
Pierre Henri Puiseux
Astronomia
Astrònom francès.
Fill de Victor Puiseux Treballà com a investigador a l’observatori de París, i des del 1877 fou professor de mecànica celeste a la Universitat de París Estudià l’acceleració secular del moviment de la Lluna i les característiques de les òrbites dels asteroides, i contribuí a determinar la constant de l’aberració Fomentà l’aplicació dels procediments fotogràfics als estudis astronòmics i collaborà en l’elaboració d’un atles fotogràfic de la Lluna i d’un mapa fotogràfic del cel
cohort
Ecologia
Conjunt d’individus d’una població nascuts o reclutats en el mateix interval de temps, i per tant d’edat similar.
El terme té aplicació, sobretot, en l’estudi dels ecosistemes forestals En aquest cas, l’interval de temps que es considera per definir una cohort pot variar des d’uns pocs anys fins a unes quantes dècades, depenent del temps necessari perquè els arbres s’estableixin i es tanqui la volta Quan la volta està tancada, l’entrada de nous individus queda exclosa Generalment, després que una pertorbació hagi destruït totalment el bosc, els nous plançons que neixen tenen tots la mateixa edat En aquest i altres casos en què tots els individus de la població tenen una edat semblant es…
William Cranch Bond
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Després d’haver descobert un cometa 1811 i d’interessar-se per la meteorologia i el magnetisme, fou nomenat astrònom de l’observatori del collegi de Harvard, del qual fou, posteriorment, el primer director Des d’aquest lloc desenvolupà l’aplicació de la fotografia a l’astronomia, i obtingué la primera fotografia d’un estel Vega, 1850 El 1848, amb el seu fill George Phillips 1825-65 —que el succeí en la direcció de l’observatori de Harvard—, descobrí el setè satèllit de Saturn, Hiperíon, féu estudis sobre l’anell d’aquest planeta i aplicà el cronògraf elèctric a les seves…
desenvolupament sostenible
Ecologia
Economia
Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.
La difusió de l’expressió té l’origen en l’anomenat Informe Brundtland , encarregat per les Nacions Unides i fet públic el 1987 Per tal d’ésser efectiu, el desenvolupament sostenible comporta diverses mesures utilització racional dels recursos per a evitar-ne el ràpid exhauriment, eliminació o reducció al màxim del potencial contaminant de les energies, reaprofitament dels residus industrials o del consum, protecció activa d’espais naturals, etc El nivell de degradació mediambiental, les perspectives d’empitjorament i la necessitat d’una acció internacional concertada per a evitar-lo portaren…
Karl Schwarzschild
Karl Schwarzschild
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'interessà per l’…
dendroecologia
Ecologia
Branca de la dendrocronologia que se serveix de les anelles de creixement dels arbres per a estudiar problemes ecològics i mediambientals.
A les anelles dels arbres queda enregistrat, com a alteracions en la seva taxa de creixement o com a cicatrius, tot allò que afecta el seu creixement la temperatura, les precipitacions, les gelades i la sequera, les característiques físiques i químiques del sòl, les característiques del bosc del seu voltant, els efectes dels animals, les tales, els incendis, etc La dendroecologia té aplicació en l’estudi de la resposta dels arbres a les condicions climàtiques i en els estudis de la dinàmica dels boscs i la reconstrucció de la seva història, i és un bon ajut per a establir el…
astroquímica
Astronomia
Química
Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…
temps oficial
Astronomia
Física
Temps vàlid per a tots els llocs situats dins un mateix fus horari, que correspon al temps civil dels llocs que són en un determinat meridià geogràfic, situat dins el fus que hom pren com a referència.
Per raons pràctiques, alguns estats adopten en certes èpoques de l’any un valor del temps que difereix en una o dues hores del valor corresponent al seu fus Proposat al començament del segle XX, a la Primera Guerra Mundial, el canvi d’hora es feu extensiu a tota l'Europa occidental, amb l’objectiu d’estalviar carbó Posteriorment, amb la crisi del petroli 1974, hom en recuperà l’aplicació, que des d’aleshores s’ha mantingut Hom parla d’ horari d’hivern quan a l’octubre els rellotges es retarden una hora, i d’ horari d’estiu quan al març s’avancen una hora En alguns casos, el temps…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’…