Resultats de la cerca

Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds

Organitzà i dirigí l’observatori de Kenwood, a Chicago, i els de Mount Wilson i Mount Palomar Ideà, amb H Deslandres, l' espectroheliògraf Les seves obres més importants són The Study of Stellar Evolution 1924 i The New Heavens 1924

Enginyer químic, des del 1902 es dedicà únicament a l’astronomia Fou el creador de la majoria de les teories que han servit de base a la moderna astrofísica estellar El 1905 ideà, al mateix temps que Russell, el diagrama que porta llur nom

Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques

L’any 1731 ideà un nou sistema per a presentar les dades que apareixen en les taules astronòmiques, molt més pràctic que el sistema emprat fins al seu temps També elaborà un nou mètode per a l’observació dels passos de Mercuri davant el Sol La seva contribució més important a l’astronomia fou, sens dubte, la introducció del concepte de temps solar mitjà

Director de l’observatori astronòmic de París i president de la Unió Astronòmica Internacional Membre de l’Académie des Sciences Es destacà pels seus estudis fotomètrics de Venus i de Mercuri i per la descoberta de la influència que el grau d’activitat solar té sobre l’aspecte de la Lluna Ideà també alguns aparells de precisió, dels quals cal esmentar un astrolabi impersonal Entre les seves obres cal destacar Description du ciel 1926 i Astronomie Générale 1953

El 1926 se n'anà als EUA, on es naturalitzà el 1927 Fou professor a Chicago i després a Berkeley Dirigí els observatoris de Yerkes, a Chicago, i el Mac Donald, a Texas Entre els anys 1952 i 1955 presidí la Unió Astronòmica Internacional Ideà un dispositiu, que installà a l’observatori Mac Donald, per a detectar les regions galàctiques d’emissió Estudià també els estels dobles espectroscòpics, i efectuà mesures de les velocitats radials dels astres

Sacerdot i prior de l’abadia de Rille, a Anjou, fou un dels primers a ocupar-se de l’astronomia de posició moderna i, amb Adrien Auzout, ideà 1667 el micròmetre de fils mòbils per donar més precisió a les observacions astronòmiques Entre els anys 1669 i 1670 efectuà la primera mesura precisa de la longitud del grau de meridià entre Sourdon prop d’Amiens i Malvoisin prop de París El 1677 féu una sèrie d’investigacions per determinar la velocitat del so

Estudià a Princeton i treballà d’astrònom ajudant a l’observatori de Cambridge Anglaterra Tornà als EUA el 1905, on fou professor i després director de l’observatori de Princeton i astrònom de l’observatori de Mount Wilson El 1913, estudiant els estels pròxims al Sol, descobrí una important relació entre les lluminositats i els tipus espectrals dels estels Per a representar gràficament aquesta relació, ideà un diagrama amb independència d’EHertzsprung, anomenat diagrama de Hertzsprung-Russell Estudià també els sistemes dobles eclipsants Juntament amb Vogt, enuncià un important…

Estudià a Cambridge, i l’any 1675 fou designat astrònom reial L’any següent fou fundat l’observatori reial de Greenwich, i Flamsteed en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins que morí Estudià els eclipsis solars i proposà un mètode per a determinar anticipadament les condicions d’observació d’aquests eclipsis des dels diferents punts de la superfície terrestre Perfeccionà els mètodes i els instruments per a l’observació dels estels i aplicà aquestes millores a la correcció i a l’ampliació dels catàlegs d’estels fruit d’aquesta tasca fou el Catalogue and Observations of Stars , publicat l…