Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Allan Rex Sandage
© Dr. Sandage
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Des del 1952 treballà als observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar El 1960 féu la primera identificació òptica d’un quàsar Féu també recerques en el camp de la cosmologia, camp en què determinà, juntament amb G Tammann, un nou valor de la constant de Hubble Als anys seixanta del s XX proposà, juntament amb OJ Eggen i D Lynden-Bell, un model de formació de la Galàxia a partir del collapse d’un núvol de gas protoplanetari, model conegut amb el nom d’ELS per les inicials dels seus autorsFou guardonat, entre d'altres, amb la National Medal of Science 1970, Bruce…
Euctemó
Astronomia
Astrònom grec.
Descobrí, juntament amb Metó, el cicle lunar , base del calendari grec 430 aC, i determinà l’aparició de la constellació de les Plèiades
Edwin Powell Hubble
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Demostrà que les nebuloses espirals eren objectes exteriors a la Galàxia i de forma, dimensions i estructura semblants a les d’ella El 1926 proposà una classificació de les galàxies, encara emprada actualment Juntament amb Milton L Humason, estudià les velocitats de les galàxies llei de Hubble
Edwin Eugene Aldrin
Astronomia
Astronauta nord-americà.
Juntament amb NArmstrong, formà part del primer equip que amb l' Apollo -11 trepitjà la superfície lunar Fill d’aviador, estudià a West Point, fou aviador de combat a Corea i astronauta des del 1963, que es doctorà pel MIT Participà prèviament en el darrer vol del programa Gemini
Harold Delos Babcock
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Treballant a l’observatori del mont Wilson mesurà el camp magnètic de l’estel 78 de Virgo 1909, fet que proporcionà una de les primeres relacions entre les teories electromagnètiques i de la relativitat Juntament amb HW Babcock 1912 construí el primer magnetòmetre solar, basat en el desdoblament de les línies de l’espectre per efecte Zeeman
David Fabricius
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill
John Frederick William Herschel
Astronomia
Astrònom britànic, fill de Friedrich Wilhelm Herschel.
Durant un quant temps treballà juntament amb James South en la revisió de les dades dels catàlegs estellars del seu pare L’any 1834 establí un observatori a Feldhausen, pròxim a la Ciutat del Cap, i hi romangué quatre anys estudiant el firmament austral Durant aquest temps descobrí 1 202 sistemes dobles i 1 707 cúmuls estellars i nebulosos Entre les seves obres es destaca Outlines of Astronomy 1849
Rudolph Leo Minkowski
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen alsacià.
Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne
Mikhail Kladevič Tikhonravov
Astronomia
Tècnic rus de coets espacials.
Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman
Harlow Shapley
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Director del Harvard College Observatory 1921-52, la seva principal contribució és la formulació 1916-17 de la llei període-lluminositat , que li permeté mesurar diverses magnituds de l’Univers, com ara la distància del Sol al centre de la Galàxia Els anys vint, féu, juntament amb Slipher i Hubble, les primeres mesures de desplaçaments de línies espectrals cap al vermell, que serviren més tard per a demostrar l’expansió de l’Univers És autor de Star clusters 1930, Flights from Chaos 1930, Galaxies 1943, etc