Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
Ariel
Astronomia
Satèl·lit d’Urà descobert per William Lassell el 1851.
Té un radi d’uns 650 km El semieix major té 192 000 km, i la seva revolució sidèria dura 2,520 dies
Elara
Astronomia
Petit satèl·lit de Júpiter, descobert el 1905 per C.D. Perrine.
Té un diàmetre d’uns 80 km, un període de revolució al voltant de Júpiter d’uns 260 dies, i l’òrbita té un semieix major de 1 174×10 4 km
el Dragó
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major i l’Ossa Menor.
L’estel principal, α Draconis , de quarta magnitud, és un estel blanc que forma part d’un sistema binari L’estel γ Daconis , dit Etamín , té importància històrica per les observacions que Bradley efectuà sobre ell, les quals el conduïren a la descoberta del fenomen de l' aberració de la llum
el Dofí
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre el Pegàs i l’Àguila.
Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Delphini , és un estel nan blau de magnitud visual 3,86
Dione
© NASA
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per G.D. Cassini el 21 de març de 1684.
Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i…
Deneb
Astronomia
Estel principal de la constel·lació del Cigne (magnitud visual aparent 1,25), a una distància de 1 630 anys llum.
És un supergegant blanc i pertany al tipus espectral A 2
Deimos
Astronomia
Satèl·lit de Mart descobert el 17 d’agost de 1877 per Asaph Hall des de Washington.
El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules aixecades de la…
la Creu del Sud
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Centaure i de la Mosca.
Té 44 estels visibles a ull nu, quatre dels quals α, β, δ i γ són de segona magnitud, i un de tercera Els estels α, β, δ i γ determinen la figura d’una creu dirigida cap al pol de l’hemisferi austral, del qual és allunyada 30° Entre els estels α i β de la constellació hi ha una nebulosa fosca molt important, anomenada Sac de Carbó
la Creu del Nord
Astronomia
Agrupació dels estels més brillants de la constel·lació del Cigne.
nebulosa del Cranc
© Corel
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa, al NW de l’estel ζ del Taure i a 3 500 anys llum de la Terra.
La lluminositat de la nebulosa permet de classificar-la com un astre de novena magnitud, i la seva massa total és igual a la del Sol Hom accepta generalment que aquest cos celeste és el resultat de l’explosió d’una supernova Al centre de la nebulosa hi ha un estel nan blanc de setzena magnitud, que té el mateix diàmetre que la Terra, però una massa deu vegades més gran que la solar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina