Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Carlos de Sigüenza y Góngora
Astronomia
Cartografia
Literatura
Escriptor, astrònom i cartògraf mexicà de l’època colonial.
Nebot de Luis de Góngora y Argote i membre de la Companyia de Jesús, ensenyà matemàtiques i astrologia a la Universitat de Mèxic Figura representativa del barroc, fou un concurrent assidu a certàmens literaris, els quals apareixen descrits en la seva obra Triunfo parténico 1683 Escriví també Primavera indiana 1662, Manifiesto filosófico contra los cometas 1681, Paraíso occidental 1684, Infortunios de Alfonso Ramírez 1690, considerada com el primer intent de novella mexicana, i Trofeo de la justicia española 1691, entre altres Com a cartògraf reial, féu excellents mapes, un dels…
Clyde William Tombaugh
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Començà a treballar com a assistent a l’observatori Lowell 1929, on adquirí una gran experiència El 1933 descobrí Plutó Professor a la Universitat de Nou Mèxic en 1955-73, entre els seus llibres cal destacar The Search for Small Natural Earth Satellites 1959
anell d’Einstein
Astronomia
Imatge provocada per l’anomenada lent gravitacional predita per Einstein el 1936, de la qual n’és un cas particular.
La llum procedent d’un estel llunyà situat immediatament darrere un altre estel que es troba a primer terme, pot aparèixer en forma d’anell L’observació d’aquest anell és difícil perquè requereix una alineació molt precisa dels estels Fins ara, hom n'ha detectat dos, per radiotelescopi, des de Nou Mèxic, la font MG1131+0456 i la MG1654+1346
sistema de suport a la presa de decisions espacials
Astronomia
Projecte d’investigació astronòmic consistent en l’obtenció d’imatges multicolors i espectres del cel per tal de realitzar un mapa en tres dimensions de la distribució de galàxies a l’Univers.
Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el…
cometa Shoemaker-Levy 9
© Corel
Astronomia
Cometa de període curt descobert el 1993, conegut de manera abreujada com SL9 i formalment com D/1993 F2 .
Descobert pels astrònoms Eugene Shoemaker Los Angeles, Califòrnia, 28 d’abril de 1928 – Alice Springs, Austràlia, 18 de juliol de 1997, Carolyn Shoemaker Gallup, Nou Mèxic, 1929 – Flagstaff, Arizona, 13 d’agost de 2021 i David Levy Mont-real, Quebec, 1948, el cometa fou capturat pel camp gravitatori de Júpiter en la seva trajectòria cap al Sol El 7 de juliol de 1992 tingué un acostament proper al planeta gegant, durant el qual les forces gravitatòries desiguals a una banda i l’altra del cometa feren que aquest es trenqués en diversos trossos Així i tot, el cometa fragmentat…
Very Large Array
© NRAO / AUI
Astronomia
Radiointerferòmetre que consisteix en 27 antenes de 25 m de diàmetre cadascuna distribuïdes en tres braços en forma de Y i situat a Plains of San Augustin (Nou Mèxic).
La distribució i separació entre les antenes pot anar canviant al llarg de cada braç i la separació entre les antenes dels extrems pot arribar a ser de 35 km Les antenes estan connectades electrònicament de manera que la combinació del senyal que reben fa que el VLA tingui una resolució equivalent a la d’una antena de 36 km de diàmetre i una sensibilitat d’un radiotelescopi de 130 m de diàmetre
meteorit
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…