Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Perseu
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de Cassiopea, la Girafa, el Cotxer, Taure, Àries, el Triangle i Andròmeda.
Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important cúmul de…
el Triangle
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Andròmeda, Perseu, Àries i els Peixos.
És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes
Algol
Astronomia
Estel doble, format per dos estels separats uns 10 milions de quilòmetres, a la constel·lació del Perseu.
Es tracta realment d’un sistema triple, ja que Algol A i Algol B orbiten ensems al voltant d’un tercer estel És el prototip dels estels binaris eclipsants de període comprès entre 2 i 3 dies Algol A estel blau de la seqüència principal, de classe B 8 i 3,7 masses solars és el més brillant del sistema i produeix gairebé tota la llum que hom rep Algol B estel vermell, de classe G i 0,8 masses solars gira al voltant d’Algol A en 2,87 dies Els eclipsis que l’un produeix en l’altre són el motiu de la variació de magnitud entre els valors 2,2 i 3,5 El sistema és a una distància mitjana de 90 anys…
el Taure
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de Perseu, el Cotxer, els Bessons, Orió, Eridà, la Balena i Àries.
Conté 216 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la primera magnitud, dos de la segona i tres de la tercera L’astre principal, α Tauri , conegut amb el nom d' Aldebaran , és un gegant vermell de magnitud 1,06, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 64 anys llum La constellació conté també una nebulosa d’emissió anomenada la nebulosa del Cranc , i dos cúmuls oberts el de les Plèiades i el de les Híades
la Via Làctia

Via Làctia
© NASA
Astronomia
Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes…
la Girafa
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Dragó, l’Ossa Major, el Linx, el Cotxer, Perseu, Cassiopea i l’Ossa Menor.
Hi ha molt pocs estels visibles a ull nu, i el principal, α -Camelopardalis , és de magnitud aparent 4,38, pertany a la classe espectral O9 i és a una distància de 3300 anys llum de la Terra
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
els Perseids
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Perseu, que té lloc anualment des de mitjan juliol fins a finals d'agost, amb el pic d'activitat al voltant del 12 d'agost.
El cos progenitor dels Perseids és el cometa 109P/Swift-Tuttle