Resultats de la cerca

Fou director del Smithsonian Astrophysical Observatory de Washington 1907-44 i secretari de la Smithsonian Institution 1928-44 Estudià principalment les radiacions solars, essent el primer que, en mesurar-ne l’espectre d’energies, determinà la constant solar i deduí la temperatura del Sol

Fou calculador del Nautical Almanac Office 1857-77 i superintendent d’aquesta mateixa publicació fins el 1897 Simultàniament, ocupà el mateix càrrec a l' American Ephemeris , fou professor d’astronomia a la Universitat John Hopkins de Baltimore i des del 1874 fou editor de l' American Journal of Mathematics Es dedicà molt especialment a l’astronomia de posició, i els seus estudis dels moviments dels quatre primers planetes del sistema solar constituïren un model per a tots els treballs posteriors Estudià el moviment del periheli de Mercuri i en fixà el valor

Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca a Mart i en…

Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l’ exobiologia A més de molts articles científics és autor o coautor de més d’…

Començat a construir el 1904 per GEHale el 1908 hi fou installat un telescopi reflector d’1,5 m de diàmetre, i el 1918 fou acabada la construcció d’un altre telescopi, de 2,5 m, durant molts anys el més gran del món Té dues torres proveïdes de telescopis solars Aquestes construccions foren dutes a terme gràcies a l’aportació del Carnegie Institute de Washington, però des del 1948, juntament amb l’observatori Palomar, depèn del California Institute of Technology Des del 1970 aquests dos observatoris són coneguts com a observatoris Hale

Després d’intentar sense èxit estudiar a Princeton, on fins el 1975 no foren admeses les dones, cursà un màster de física a la Universitat de Cornell 1951 i es doctorà a la Universitat de Georgetown 1954 amb una tesi sobre la distribució de les galàxies El 1964 s’incorporà a la Carnegie Institution of Washington, on desenvolupà la seva carrera A través d’observacions obtingudes amb l’espectrògraf, el 1974 constatà diferències en la velocitat de desplaçament de les estrelles als límits de les galàxies respecte als valors observats en les estrelles visibles Aquest descobriment posà…

El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules aixecades de la…

Consisteix en una pertorbació de la geometria d’ espaitemps   que es propaga a la velocitat de la llum i que és produïda per l’acceleració de partícules massives, tal com l’ona electromagnètica és produïda per l’acceleració de partícules amb càrrega Les ones gravitacional foren predites per Albert Einstein el 1916 com a conseqüència de la teoria de la relativitat  general Aquesta teoria descriu la gravetat com la curvatura de l’espaitemps provocada per la massa Si aquesta massa és accelerada, radia energia en forma d’ones gravitacionals que es propaguen com arrugues en la geometria de l’…