Resultats de la cerca

És un estel de la seqüència principal i del tipus espectral B 2 a una distància de 260 anys llum del sistema solar És un binari eclipsant de període 4,014 dies

L’astre principal de la constellació, α Sct, és un estel gegant situat a una distància de 205 anys llum del sistema solar, i la seva magnitud visual és de 4,06 Aquesta constellació conté també un cúmul galàctic important, el cúmul M 11, situat a 5 700 anys llum de distància i que conté 200 estels, dins una regió del firmament que equival a una tercera part del diàmetre de la Lluna plena

L’astre principal de la constellació, α Scl , és un estel de magnitud 4,39, situat a una distància del Sol de 270 anys llum Dins la regió de l’esfera celeste ocupada per aquesta constellació hi ha el pol sud galàctic

Els astres més importants de la constellació són els denominats γ 1 i γ 2 Normae El més brillant, γ 2 Normae, és a una distància de 82 anys llum γ 1 Normae és una supergeganta vermella de cinquena magnitud

La seva òrbita té una excentricitat de 0,22 i el seu període de revolució és de 643 dies És el primer asteroide que hom conegué amb una òrbita parcialment interior a la de Mart objectes Amor La seva distància mínima a la Terra és de 22 milions de km, i per això hom l’aprofita per a mesurar la parallaxi solar La seva brillantor presenta variacions periòdiques, amb un període de 5h 16 min que correspon al seu període de rotació al voltant del seu eix menor Té una forma allargada, amb unes dimensions de 36 × 12 km

Pot ésser observada a l’hemisferi nord d’una manera parcial entre els mesos de novembre i febrer Els estels d’aquesta agrupació dibuixen al firmament una línia estreta i sinuosa que comença a l’est de Rigel Els estels més brillants de la constellació són α Eridani , de magnitud 0,6, situat a una distància de 127 anys llum del sistema solar, i ο Eridani , estel triple situat a 16 anys llum, que és un dels de més gran moviment propi, puix que el seu moviment anual sobre l’esfera celeste és de 4,08´

Hom ha considerat que la sonda només confirmà una observació imprecisa realitzada el 1966 de la Terra estant, que ha estat motiu de controvèrsia per tal com fou impossible de determinar l’òrbita de l’objecte pretesament descobert Té una forma irregular, de dent, i unes dimensions de 70×60×50 km radis El semieix major de l’òrbita és de 151 400 km i té un període sideral de 0,694 dies Juntament amb Janus , amb el qual comparteix l’òrbita, és situat a l’anell F de Saturn

Les observacions fetes per JL Pons a Marsella l’any 1812 permeteren a JF Encke de calcular-ne l’òrbita L’excentricitat de l’òrbita és de 0,8471, i la inclinació respecte a l’eclíptica, de 12° 36’ Té l’afeli a les proximitats de l’òrbita de Júpiter, i el periheli travessa la de Mercuri El seu període de revolució és de 3,30 anys la qual cosa el converteix en el cometa observat més vegades, i no és constant, sinó que disminueix d’unes 2,7 hores cada revolució orbital hom creu que la causa n’és l’asimetria del nucli i la corresponent presència de jets rotacionals Hom el…

Descobrí que dinou anys solars del calendari grec equivalien a dues-centes trenta-cinc llunacions, és a dir, que cada dinou anys la lluna tornava a passar per les mateixes fases els mateixos dies Aquest cicle, posteriorment anomenat cicle de Metó o cicle metònic , fou donat a conèixer l’any 433 aC amb motiu dels jocs olímpics tanmateix no fou emprat per a la confecció del calendari fins l’any 330 aC

Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà també estudis de…