Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Francesc Meliton
Astronomia
Astrònom.
Ingressà en l’orde caputxí 1700, i fou professor de teologia a Tolosa Llenguadoc Més tard fou membre de l’acadèmia de Tolosa i de la de ciències de París Publicà tractats de matemàtiques i d’astronomia, com Traité sur les Épactes 1738 i Gregoriana correctio 1743
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…
relació massa-lluminositat
Astronomia
Relació empírica, descoberta per A. S. Eddington, la qual estableix que generalment la lluminositat absoluta d’un estel augmenta regularment quan augmenta la massa, bé que les característiques d’aquesta dependència no són les mateixes per a cada tipus d’estel.
Així, en el cas d’un estel situat sobre la seqüència principal, la seva lluminositat és proporcional a la tercera potència de la massa, mentre que en el cas dels nans blancs la lluminositat és molt més gran que la que els correspondria per llur massa si hom els apliqués la llei de la tercera potència
acceleració dels estels fixos
Astronomia
Increment de l’ascensió recta del sol mitjà en un dia sideri.
El seu valor és de 3 minuts, 56,56 segons de temps sideri o 3 minuts 55,91 segons de temps solar mitjà, quantitat que, sumada al dia sideri, donarà com a resultat el dia solar mitjà
abundància còsmica
Astronomia
Proporció d’àtoms o nuclis d’un element observada en la composició d’un objecte estel·lar o dels raigs còsmics.
ullera meridiana
Astronomia
Física
Ullera astronòmica que té un moviment de gir al voltant d’un eix fix horitzontal orientat en la direcció E-W.
A causa de l’orientació particular de l’eix de gir, el tub d’aquests aparells únicament es pot moure en el pla del meridià Aquest aparell, conegut també amb el nom de cercle meridià , serveix per a la determinació del moment en què passa pel meridià d’un lloc un astre determinat i la declinació d’aquest mateix astre en aquest moment Es tracta, per tant, d’un aparell indispensable per a la determinació del temps i per a la resolució de diversos tipus de problemes geodèsics El disseny i la construcció de les ulleres meridianes és una tasca molt complexa, perquè són uns instruments molt precisos
ullera equatorial

ullera equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Ullera astronòmica proveïda d’un moviment de gir al voltant d’un eix, mitjançant el qual hom pot seguir el moviment diürn dels astres.
L’eix de gir és parallel a l’eix del món, i el moviment té lloc en un pla parallel al pla de l’equador Normalment les ulleres equatorials tenen un dispositiu mecànic que els dóna un moviment de gir amb una velocitat constant que compensa el moviment de rotació de la Terra, la qual cosa els permet de romandre dirigides cap a un punt del firmament prèviament escollit Actualment la majoria de les ulleres són construïdes d’aquesta manera, i molt especialment les més potents
temps universal
Astronomia
Física
Temps solar mitjà o civil de l’observatori de Greenwich.
Normalment hom sol representar-lo amb les seves inicials, TU
temps solar veritable
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol veritable a l’instant considerat.