Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
extinció interestel·lar
Astronomia
Reducció de la brillantor dels astres que s’esdevé, per absorció o difusió, en travessar la seva llum el medi interestel·lar
.
És causada, bàsicament, per la pols interestellar, i, per tant, és màxima quan hom observa en la direcció del centre de la Galàxia, en què la densitat de la pols és màxima L’extinció és inversament proporcional a la longitud d’ona en conseqüència, la llum vermella és menys absorbida que la blava, resultant-ne l’anomenat envermelliment interestellar
expansió de l’Univers
Astronomia
Hipòtesi d’una expansió evolutiva de l’Univers, que es deriva del model del big-bang i que és sustentada per l’observació de la recessió de les galàxies.
Fou descoberta per E Hubble el 1929 La confirmació que l’Univers experimenta aquesta expansió depèn del mesurament de la densitat de matèria de l’Univers i de si aquest és obert o tancat
excèntric
Astronomia
Cadascun dels cercles imaginaris sobre els quals, segons algunes teories geocèntriques, es mouen els astres entorn de la Terra.
Les teories geocèntriques empraven els excèntrics per a descriure el moviment aparent dels astres i evitar la complicació que significava l’ús dels epicicles epicicle
distància zenital d’un astre
Astronomia
Angle determinat per la visual que passa pel punt d’observació i per l’astre considerat i la vertical del lloc d’observació (coordenades astronòmiques horitzontals).
Els angles són mesurats des de 0 fins a 180°, i hom pren el zenit com a origen d’angles
distància polar d’un astre
Astronomia
Distància angular entre el pol (boreal o austral) de l’esfera celeste i un astre, mesurada sobre el cercle horari d’aquest (coordenades astronòmiques horàries).
distància aparent de dos astres
Astronomia
Angle determinat per les dues visuals que passen pel punt d’observació i cadascun dels astres considerats.
objecte de Herbig-Haro
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa que es troba sovint prop d’estels joves tipus T-Tauri.
Un objecte de Herbig-Haro s’origina quan el material expulsat a altes velocitats i en forma de jet per un estel jove topa amb una concentració de gasos interestellars i fa que aquesta brilli Al llarg dels anys un objecte de Herbig-Haro va canviant lleugerament de forma, mida i brillantor Els seus descobridors foren George Herbig i Guillermo Haro durant la dècada del 1940
límit de Chandrasekhar-Schönberg
Astronomia
Valor de la massa límit del nucli d’heli d’un estel.
Si la massa d’aquell supera el 10-15% de la massa total de l’estel, aleshores el nucli es contreu ràpidament
límit de Chandrasekhar
Astronomia
Valor màxim de la massa d’un estel nan blanc (no rotatori), més enllà del qual l’estel col·lapsa gravitacionalment cap a un estel de neutrons o, eventualment, cap a un forat negre.
El seu valor és d’1,44 vegades la massa del Sol per a un estel nan blanc d’heli, d’1,40 masses solars per a un nan de carboni i d’1,11 masses solars per a un nan blanc de ferro