Resultats de la cerca

Aquesta categoria d’objectes correspon a la nova classificació aprovada el 2006 per la Unió Astronòmica Internacional arran del creixent nombre de cossos del sistema solar descoberts, especialment al cinturó de Kuiper Hi inclou cossos anteriorment classificats com a asteroides Ceres , Eris descobert el 2003, el fins el 2006 planeta Plutó , Makemake i Haumea

Aquest límit es produeix quan la pressió de la radiació emesa pel cos és superior a la seva força d’atracció gravitatòria, i impedeix d’aquesta manera que s’acumuli més massa i pugui augmentar-ne la lluminositat

Fou descrit per primera vegada per l’astrònom Francis Baily a l’eclipsi anular de Sol del 15 de maig de 1836

Després d’intentar sense èxit estudiar a Princeton, on fins el 1975 no foren admeses les dones, cursà un màster de física a la Universitat de Cornell 1951 i es doctorà a la Universitat de Georgetown 1954 amb una tesi sobre la distribució de les galàxies El 1964 s’incorporà a la Carnegie Institution of Washington, on desenvolupà la seva carrera A través d’observacions obtingudes amb l’espectrògraf, el 1974 constatà diferències en la velocitat de desplaçament de les estrelles als límits de les galàxies respecte als valors observats en les estrelles visibles Aquest descobriment posà les bases de…

Es doctorà en ciències exactes per la Universitat de Barcelona 1873, on fou professor numerari 1889-1905 abans d’ocupar la càtedra de cosmografia a la Universitat de Saragossa 1911-24 Soci fundador de la Societat Econòmica Gracienca d’Amics del País 1882, fou també membre numerari de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1897

Estudià teologia i fou ordenat de sacerdot Fou deixeble de Lagrange el 1777 entrà a l’observatori de Milà i durant més de 37 anys collaborà amb Piazzi en les seves investigacions El 1785 determinà amb suficient precisió l’òrbita d’Urà, descobert quatre anys abans per Herschel Fou nomenat director de l’observatori de Milà, i presidí també la comissió napoleònica encarregada d’establir el nou sistema de pesos i mesures Publicà Elementi di trigonometria sferoidica 1806-10 i Istruzione sulle misure e sui pesi 1831

Fou catedràtic d’astronomia i geodèsia a la Universitat de Viena El 1873 fundà un observatori astronòmic privat i es dedicà principalment a l’estudi de la mecànica celeste Del 1870 al 1880, publicà un tractat sobre la determinació de l’òrbita dels asteroides i cometes i, més tard, organitzà els treballs que, després de la seva mort, constituïren un catàleg de tots els eclipsis de Sol i de Lluna des de l’any 1207 fins al 2163, conegut com a Canon der Finsternisse

El 1924 entrà a l’observatori astronòmic de Leiden i el 1935 n'esdevingué director fins el 1970 President de la Unió Astronòmica Internacional 1958-61, es dedicà als estudis de la Galàxia, de la qual descobrí i determinà la rotació diferencial 1927, com també les característiques particulars de la seva estructura espiral 1952 El 1950 proposà la teoria més acceptada actualment sobre l’origen dels cometes, que consisteix en l’existència de l’anomenat núvol d’Oort , situat aproximadament 1 any llum del Sol en els límits de la seva influència gravitacional al qual són lligats molt feblement Quan…

Fou secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i director de l’Agrupació Aeronàutica Espanyola Publicà Formación de los cráteres lunares 1953, Cómo se realizarán los viajes interplanetarios 1958, The Names of the Minor Planets and their Meanings, Kessello 1963, Las maravillas del cielo i L’Univers 1966

Canceller de la Universitat de Dublín l’any 1862, construí a Birr Castle un telescopi reflector 1845, que tenia un diàmetre d’1,83 m durant molts anys fou el més gran del món El mateix 1845 descobrí, gràcies a aquest telescopi, el fet que certes nebuloses presentaven una estructura espiral, bé que no reconegué llur natura extragalàctica La primera que observà fou la catalogada com a M51, que és una galàxia espiral de la constellació dels Llebrers